Esborrem el Tractat dels Pirineus!

Dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.
Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.
Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.
Divisió que els Estats controlen com els hi convé :
- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.
- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.
- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió.
- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.
Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.
Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.
Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.
També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.
Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!
Esborrem el Tractat dels Pirineus!
350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència! Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans

Massiva participació als actes de la diada a Vic

Unes dues-centes persones van participar a la manifestació convocada per la CEI i la CUP a Vic. La manifestació va començar a la Plaça del Carbó i va finalitzar davant el monument a Bac de Roda, on es van llegir els diferents parlaments de la CUP, el Casal Manel Viusà, Alerta Solidària i la SEPC i Maulets. Finalment es van cantar els segadors, per deixar pas a una multitudinària Marxa dels Vigatans

Fotos: Adrià Costa ( osona.com)

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!

Arriba, com cada any, l'11 de setembre, diada en què commemorem la caiguda de Barcelona. Una data que ens recorda, com el 25 d'abril o el 7 de novembre, que encara no som lliures, que encara restem sota el jou espanyol i francès, i que la lluita i la resistència seran tan necessàries avui com ho van ser en l'heroica defensa de Barcelona si volem alliberar el nostre poble de l'opressió que patim com a persones, com a nació i com a treballadores.

Mentre la nostra terra resti esquarterada i dividida i dominada pels estats capitalistes espanyol i francès, la llibertat plena de la nostra gent serà una quimera i ens haurem de conformar a viure de les engrunes que cauran de la taula dels nostres amos, que aquells que ens administren treballaran per recollir i mostrar com una victòria, ensenyant-nos a resignar-nos-hi. El sainet protagonitzat pel tripartit per negociar el finançament ho escenifica clarament. La nova escena del teatret arriba ara amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut d'autonomia del Principat. La classe política veu perillar el tros de cadena que havien sumat a la que ja ens lligava, i que semblava que ens donava més marge de moviment. No s'han plantejat, com cada cop fem més gent, que el que cal és començar a estirar per arrancar l'estaca que ens manté lligats.

Sembla que alguns sectors comencen a entendre que cal avançar cap a la reivindicació del dret d'autodeterminació. No han d'oblidar, però, que qualsevol avanç que pretenguin fer ha d'estar basat en la lluita i la mobilització; faran bé de malfiar-se, doncs, dels partits polítics, que per bé que es reivindiquen sobiranistes o fins i tot independentistes, han mostrat sobradament la seua voluntat de restar tancats en les institucions que els donen de menjar. El canvi “des de dins” s'ha mostrat clarament com una farsa, i més en un estat com l'espanyol en què, tot “atado y bien atado”, són habituals les il·legalizacions de partits i organitzacions, i en què la negació del dret d'autodeterminació és una constant: des de preveure en la Constitució l'actuació de l'exèrcit per a protegir la “indisoluble unidad de España” a mobilitzar la cavalleria mediàtica i judicial pel referèndum que s'ha de celebrar a Arenys de Munt.

Els estats francès i espanyol són, a més d'instruments uniformadors i negadors de la diversitat, instruments del capitalisme a casa nostra. El seu caràcter de classe es fa evident quan la resposta a la crisi financera són les injeccions de capital als bancs. Quan el sistema entra en fallida, els governants surten a reflotar institucions privades. Al carrer, l'atur no deixa de créixer mentre els governs pacten EROs.

Cal que quedi clar, per tant, de quina banda estan els governants perquè no ho oblidem mai més, i que la resposta ha de venir de sota, de les treballadores mateixes, per construir unes noves relacions socials que situen les persones i no el benefici privat al centre de la societat.Cal, doncs, lluitar, organitzar-nos en tots els àmbits de les nostres vides. La lluita comportarà repressió, i d'exemples no en falten: enguany fa cent anys, a Barcelona es vivia un dels episodis de repressió més crua de la història de la ciutat, la coneguda com a Setmana Tràgica, en què l'exèrcit espanyol va reprimir durament les mobilitzacions populars. També aquest any fa setanta anys del final de la Guerra Civil, iniciada per tallar de soca-rel els processos revolucionaris que es vivien al nostre país i amb la qual s'iniciava un dels períodes més foscos i de repressió més dura de la història de l'estat espanyol. Avui dia la repressió també ens colpeja, i ara són els mossos d'esquadra els encarregats de carregar contra les mobilitzacions d'estudiants i treballadors. I aquesta tardor podríem patir un dur cop repressiu amb l'empresonament del Karim, jove de Vilanova, per participar en una mobilització contra la crisi, i de dos joves de Manresa, acusats de tombar el toro del Bruc. Hem d'estar preparats, doncs, i donar-hi resposta: amb la solidaritat activa i la mobilització. Cal deixar ben clar que la repressió no ens aturarà, perquè la lluita per l'alliberament nacional, social i personal és imparable. Perquè sempre hi haurà veus que es rebel·laran contra la injustícia.

Ha arribat l'hora de la lluita i de l'autoorganització de les classes populars catalanes per construir uns Països Catalans lliures i sense cap tipus d'opressió ni discriminació en un món sense capitalisme. Perquè seguim amb el puny alçat, fent onejar les mateixes banderes de llibertat amb les que els nostres avis i àvies ompliren d'anhels i esperances la història d'un poble i una classe.

Amb més força que mai, construïm la Independència i la Revolució!

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!

Visca la terra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari. Països Catalans, 11 de setembre de 2009

Marxa dels Vigatans.

MARXA DELS VIGATANS / 10.9.2009

Santa Eulàlia de Riuprimer -18.45- plaça de la Rectoria: Lliurament de la Flama dels Vigatans.

Entre les 18 i les 20h. Sortida de totes les columnes cap a Vic.

Vic -21.30- Monument a Bac de Roda. Lectura del Romanço del Bac de Roda. Ofrena i entrada de les columnes. Encesa de les torxes de la Marxa dels Vigatans amb la Flama.

-22.00- Plaça de la Catedral: Arribada de la Marxa dels Vigatans. Acte d´homenatge a Antoni Pladevall. Crema del Decret de Nova Planta. Himnes.

-22.30- Gegants i castells. Botifarrada i begudes de la terra. Concert del Belda i el conjunt Badabadoc + PDCAT.

més informació a www.marxadelsvigatans.cat

Alegria, que és Festa Major!

Les nostres sexualitats no estan en venda!

Enguany, 40 anys després de la revolta de Stonewall, la criminalització i l'homofòbia segueixen atemptant cada dia contra totes les persones que viuen la sexualitat d'una manera diferent a l'hegemònica; és per això que creiem més necessari que mai fer de les nostres sexualitats una eina política, sortir al carrer per reivindicar i rememorar aquella jornada en què lesbianes, gais, trans... van resistir l'agressió policial amb dignitat i van ser la llavor del moviment per l'alliberament gai. L'assimilació del sistema capitalista de la cultura gai es fa cada dia més palesa amb la progressiva mercantilització de les sexualitats no normatives. És més, l'Estat Francés i l'Espanyol són el tercer i el quart respectivament pel que fa a ciutats de referència homosexual, i específicament masculina. Entre aquests municipis trobem Barcelona, València, Elx, Alacant o Benidorm, totes elles, ciutats importants per als estats capitalistes. A més a més, s'ha de tenir en compte que esta mercantilització de les nostres sexualitats té greus conseqüències en la dicotomia centre/perifèria. Amb la generació d'aquests "espais de llibertat", les empreses capitalistes amb la col·laboració de l'Estat creen miratges de llibertat sexual que faciliten l'èxode LGTB de la perfèria al centre, a la metròpoli, per fugir de la forta criminalització i opressió que es fa més notable a les ciutats petites. Aquesta dinàmica no només migra tot avanç cap a una revolució de valors als pobles i ciutats petites, sinó que, a més a més, concentra a la metròpoli les persones amb sexualitats dissidents que aposten per la marginalitat i la guetització com a vies d'escapatòria. Però no hem d'oblidar que viure al marge del model establert no és més que una interiorització de l'homofòbia. Així doncs, davant la creació de zones comercials gais que mercanilitzen les nostres sexualitats i comporten una major guetització del col·lectiu, apostem per la creació i visibilització d'altres espais externs als circuits comercials d'interrelació on poder escapar de l'heteronormalitat i gaudir d'una sexualitat lliure dels rols patriarcals amb què hem estat educades. Entenem que acceptar la segregació imposada per l'homofòbia i la transfòbia, acceptar l'expulsió que comporta no seguir els models dominants heteropatriarcals no és una via per a la llibertat ni per a la rebel·lia sinó una condemna a la marginalitat, una marginalitat que atempta contra la lluita per un canvi revolucionari de la societat, que impedeix la construcció d'una societat sense models, on cadascuna de nosaltres puguem construir i inventar la nostra sexualitat lliurement, sense models prefixats on fer-hi encaixar la nostra manera d'estimar, de mantenir relacions sexuals i de relacionar-nos. Com a catalanes, no només patim l'opressió sexual, també ens trobem sota un estat d'opressió nacional, d'opressió com a poble, i com a classe treballadora: estem sexualment oprimides pel fet de viure dins d'un sistema de dominació heteropatriarcal, socialment oprimides pel fet de viure en una societat capitalista i nacionalment oprimides perquè no podem decidir lliurement com a poble. Davant d'aquestes múltiples dominacions que condueixen les nostres vides, cal fer un pas ferm vers l'alliberament tant sexual, econòmic com nacional, ja que només així podrem arribar a ser realment lliures com a individus i com a poble. Per tots aquests motius, Maulets apostem per la igualtat social per tal que el reconeixement de les diferències no supose haver d'admetre situacions opressives i degradants com les que omplen la qüotidianitat actual. Cal lluitar i acabar amb l'heterosexisme i els rols de gènere, amb la mercantilització del sexe i de l'amor per poder construir entre totes una societat lliure d'estereotips, on cadascuna i cadascun de nosaltres puguem construir la nostra sexualitat a la nostra mida, sense restriccions de sexes, sense límits. Per tot això, cal dotar de combativitat i portar al carrer la lluita LGTB. Cal que el 28 de juny sortim totes juntes al carrer.

Maulets, el jovent independentista i revolucionari28 de juny de 2009