MAULETS OSONA

Xerrada amb un militant de Jaleo

2012-01-27T14:12:00.000-08:00

El passat dissabte 21 de gener de 2012 els Maulets d'Osona vam organitzar una xerrada amb un militant de l'Assemblea de Jaleo de Còrdova.(http://www.jaleoandalucia.org/)
A l'acte -que es feia al local de la CUP- van assistir gairebé una trentena de persones de totes les edats.

L'explicació del company va constar d'un resum de la història de la Nació Andalusa per tal d'entendre les diferències entre aquest poble i l'Estat Espanyol, així com els orígens de la lluita del proletariat que des de fa segles reclama els seus drets als grans terratinents.
Després d'això vam avançar fins al segle XX i vam conèixer les diferents organitzacions (sindicats, partits polítics, organitzacions juvenils) que han fet front a les desigualtats socials sense deixar de banda l'alliberament nacional al llarg del segle, fins arribar a la fundació del col·lectiu Jaleo amb les seves accions més rellevants i la situació actual de l'organització.
Per últim vam assabentar-nos del compromís social que trobem a la població de Marinaleda (http://www.marinaleda.com/), un clar exemple de cooperació, solidaritat i companyerisme entre tots els seus habitants.
Ja finalment es va fer una ronda de preguntes en què va respondre a tots els dubtes dels assistents.

Així doncs, des de Maulets podem dir que la xerrada de dissabte va esdevenir tot un èxit, tant per la interessant explicació que es va donar com per l'atenció que van mostrar tots assistents, i pensem que jornades de formació com la de dissabte, sobre la situació política i social d'altres territoris, són una eina fonamental per tal d'aconseguir nostres objectius com a Esquerra Independentista.

Osona, Països Catalans, 28/1/2012

Carbó per als dolents

2012-01-13T15:15:00.000-08:00

Un any més l'assemblea de Maulets Osona en aproximar-se aquestes dates castiguem aquells individus o institucions que es porten malament durant tot l'any. Per mostrar el rebuig a tots/es aquells/es qui actuen en contra dels interessos del nostre poble dins de la nostra comarca, la nostra assemblea els hi reparteix carbó:

-Carbó per a l'Ajuntament de Vic per omplir-se la boca amb discursos independentistes, mostrant una imatge d'avenç i progrés en l'alliberament del nostre territori, no obstant, darrera aquesta màscara de la Catalunya optimista, la repressió que pateix la lluita de carrer continua essent constant, amb múltiples identificacions i amb un control permanent del jovent que lluita als carrers de la nostra ciutat.

-Més carbó per a l'Ajuntament de Vic per tancar un centre totalment auto-gestionat on el jovent trobava un espai constructiu cultural i d'oci, obert a tota mena de públic per poder-se recrear, buscant una alternativa a locals privats, i fins i tot tirar endavant alguns projectes.

-Més carbó encara pel nostre ajuntament per posicionar-se en contra dels encausats pel cas del desnonament, votant en contra de donar-els-hi suport de cara a un judici totalment desproporcionat i atemptant contra la llibertat d'expressió. Vulnerant el dret a l'habitatge, impedint que la gent surti al carrer per protestar, per reclamar un habitatge digne per als qui més ho necessiten, per preguntar-se com és que hi hagi persones vivint als nostres carrers quan a la comarca d'Osona hi ha al voltant de 17.000 pisos buits.

-Carbó per a les entitats bancàries per continuar especulant i estrangulant l'economia de les capes mitges i baixes. Per ser els únics que no renuncien a cap privilegi mentre la resta del poble pateix les conseqüències d'una crisi provocada per aquests. Per deixar la gent a la ruïna, sense estalvis, sense casa i sense res.

-Carbó per a tots els ignorants que han donat el vot a una força antidemocràtica que amaga un passat franquista sota una màscara demagògica de xenofòbia, racisme i fanatisme religiós que atempta contra les llibertats més bàsiques de la humanitat.

-I també carbó per a tots aquells individus que mostren indiferència davant qualsevol d'aquests atacs capitalistes, conservadors i espanyolistes.

Osona, Països Catalans, 5/1/2012

A futbol amb autobús

2012-01-13T14:45:00.000-08:00

El passat divendres 30 de desembre de 2011 Maulets Osona i Maulets de la Garrotxa vam omplir dos autobusos per anar a veure la Selecció Catalana de futbol.

Un cop a l'estadi, militants i simpatitzants de l'Esquerra Independentista d'arreu del teritori es van agrupar en una grada on es va desplegar l'estelada gegant acompanyada d'una pancarta en contra de les retallades.

Acció de Maulets Osona contra la presència del Pare Noel a la comarca

2012-01-13T14:28:00.000-08:00

Com sabem, la figura del Pare Noel no és més que un símbol provinent d'altres cultures, transformat per grans multinacionals en un símbol capitalista i consumista que ataca directament a la diversitat cultural d'arreu del món.

A la nostra terra en canvi, ja fa anys que tenim el Tió com a símbol de Nadal, però darrerament aquest element s'ha anat imposant sobre la nostra tradició. A la comarca d'Osona, on des de fa temps són presents la cultura i tradició catalanes, últimament estem notant una presència excessiva d'aquest impostor.

És per això que des de Maulets Osona hem decidit fer una acció contra aquest foraster amb el nom de "Komando Tió", i sense cap mena de remordiment hem retirat alguns exemplars que penjaven d'alguns balcons de les nostres contrades.
Visca el Tió i visca els seus defensors!

Osona, Països Catalans, 26/12/2011

Concert contra els desnonaments!

2011-09-21T09:25:00.000-07:00

La jornada que organitzem vol ser un altre crit a favor de la dació en pagament i el lloguer social. També i en particular volem posicionar-nos contra la sentència del tribunal de Vic que ha condemnat a pagar una multa de 180€ a 11 persones que el febrer passat van intentar parar un desnonament inhumà. És per això que s'han fet bons d'ajut per a qui vulgui contribuir a la lluita contra els desnonaments. Val a dir que des de la Plataforma hem recorregut a la sentència del Tribunal, i que en cas que la multa sigui retirada els beneficis aniran a parar multes d'altres denuncies per els mateixos fets.

Per un habitatge digne us hi esperem a tots i totes!

La Torratxa no es toca!

2011-09-21T08:57:00.000-07:00

Des de maulets osona volem mostrar tot el nostre suport al CSA la Torratxa. Durant aquests darrers tres anys, la Torratxa ha estat un espai de creació, formació, reivindicació, lluita i autogesió. Res ni ningú aconseguirà que les il·lusions de tota aquella gent que durant tot aquest temps han estat regant aquest projecte es trenquin.
Pit i collons!

Comunicat en suport als encausats de la Sagrada Família

2011-09-21T08:56:00.000-07:00

Aquest proper dimarts 20 de setembre està previst celebrar el judici contra en Juanma Rojas, veí de La Garriga i l’Oriol Sagrera, veí de Vic, per un fets ocorreguts el mes de maig de l’any 2008, quan els dos joves van romandre dos dies en una de les grues de la Sagrada Família amb la intenció de fer visible la desmesurada acció judicial que s’havia dut a terme contra en Francesc Argemí, veí de Terrassa, el mes d’abril del mateix any.

En Francesc Argemí, més conegut com a Franki de Terrassa, va ser condemnat a dos anys i set mesos de presó per despenjar una bandera espanyola durant un cercavila que és celebrà en motiu de la festa major de la seva ciutat l’any 2002. Contra tota lògica i davant l’estupefacció de moltes persones l’any 2008 es va fer efectiva la sentència en contra del jove egarenc i va entrar primer a la presó Model de Barcelona i al cap d’uns dies va ser internat a Can Brians.

El ressó mediàtic d’aquesta qüestió va ser mínim i amb la voluntat de fer visible aquest problema i buscant el suport social necessari per treure en Franki de la presó, en Juanma i l’Oriol van optar per una protesta pacífica però ben visible al centre de la ciutat de Barcelona. Després de despenjar una gran pancarta on es podia llegir “Llibertat Franki” i d’aconseguir l’audiència mediàtica necessària (Catalunya ràdio, els matins de TV3…) per fer escoltar la seva demanada van baixar pel seu propi peu de la grua sense causar incidents de cap mena.

Les accions demanant l’alliberament d’en Franki van ser múltiples arreu del país i el juny del mateix any se li concedia el tercer grau peniteneciari, que li permet sortir de dia però que l’obliga a tornar a dormir a Can Brians.

Pels fets de la Sagrada Família el fiscal demana als dos joves divuit mesos de presó per alteració de l’ordre públic i el pagament de 5.000 € en concepte de pèrdues per no poder fer funcionar la grua on es trobaven els joves durant dos dies. Tot i que la Junta de la Sagrada Família va retirar l’acusació al considerar que l’acció no havia tingut conseqüències negatives per al temple el procés judicial continúa per la demanda interposada pels Mossos d’Esquadra.

Considerem, doncs, que la demanda és execessiva i que només respon a la voluntat de silenciar als moviments socials en el seu clam per la justícia i la igualtat i volem mostrar tot el nostre suport a en Juanma i l’Oriol, esperant la seva absolució.

Col·lectiu de suport als encausats de la Sagrada Família.

Mori el mal govern! Independència1

2011-09-21T08:51:00.000-07:00

EL DRET A L'HABITATGE A JUDICI

2011-07-10T15:46:00.001-07:00

El dia 9 de Febrer tenia lloc al passeig Pep Ventura un més, dels episodis tristos i grisos que
malauradament estan vivint milers de famílies arreu de Catalunya. Si, dic tristos perquè el que va
passar aquell dia no té res a veure amb el què alguns com jo entenem que és la vida. I si, dic grisos,
perquè aquell dia vaig trobar a faltar quilos, bites o litres d'humanitat i democràcia, sí és que
ambdues és poden mesurar. Qui sap si aquell dia ja començàvem a perdre la por i a manifestar la
nostre indignació? Potser si, però el que si ser segur és que el dia del desnonament 60 persones amb
un acte de gran solidaritat humana preteníem mostrar a Vic, a Catalunya i al món que les persones
tenim drets i que aquests drets, com el de l'habitatge entre altres, el dia 9 de Febrer es pretenien
vulnerar. De fet, segurament gràcies a la nostra presència, em refereixo als agosarats que convocats
per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca vam decidir intentar aturar noble i pacíficament que
una família quedés al carrer, almenys vam aconseguir que no és vulnerés del tot el dret a l'habitatge,
ja que gràcies a la nostra acció el regidor d'Acció Social va sentir la pressió suficient per reaccionar
i trobar un lloc on la família pogués establir-se per a sortir del pas, un cop ja havia estat desnonada.
Era més o menys cap allà a les 11 del matí, quan un família veia com se'ls esmunyia entre
les llàgrimes el seu habitatge i amb ell, els somnis d'una vida. “Nosaltres fem la nostra feina” deia la
procuradora del Banc. “Si no s'aparten procedirem al desallotjament” deia el cap dels Mossos.
“Farem una resistència pacífica per tal d'evitar que deixeu aquesta família al carrer” dèiem
nosaltres, els que dignament ens manifestàvem. Però finalment si, contra tot pronòstic tot és va
tenyir de gris i amb una de les actuacions menys humanes que he vist mai (davant meu van
empentar i fer caure a terra un infant), ens arrencaven com cebes de davant de la porta d'entrada del
bloc de pisos per a procedir amb el desnonament. Els mateixos de sempre (bancs i policia), davant
un circ mediàtic important, tornaven a guanyar la partida. I és que la sentència que cantava Ovidi
Montllor fa uns anys amb aquella frase de «El resultat era un, la jugada era perfecte» avui pren
més sentit que mai. Un dia vas al banc per a fer-te una hipoteca per a un pis, al mateix dia que
l'estàs firmant ja t'enreden, uns quants mesos més tard t'apugen els interessos i ja no la pots pagar
perquè tens una feina precària i finalment, et deixen al carrer, el pis passa a ser del banc i tu quedés
com un morós que encara has de pagar el deute. Si senyor, una jugada brillant en nom de la crisi,
sobretot si comptem que després seràs denunciat pels Mossos d'Esquadra per faltes de resistència i
desobediència. En altres paraules en podríem anomenar: la INJUSTICIA en majúscules.
Tanmateix, gairebé mig any després dels fets, el dia 11 de Juliol al matí serem jutjades un
grup de 13 persones en un judici col·lectiu acusades totes del mateix, haver provat d'impedir amb
les nostres vides l'avanç del capital i la vulneració de drets fonamentals. Bé, ells en diuen resistència
i desobediència. Jo, en dic no tenir por i assenyalar els culpables de la situació que estem vivint.
Sigui com sigui, el dia 11 de Juliol al matí pretenen portar el dret a l'habitatge a judici i per això
demano a qualsevol persona que hagi llegit aquest text i sigui plenament conscient que a ella també
li poden robar l'habitatge els bancs que vingui a donar-nos suport, que junts caminarem cap a
l'absolució. Malauradament, nosaltres hem tingut la mala sort de ser els primers d'anar a judici per
provar d'evitar un desnonament. Però estic convençut que també tindrem la sort de ser les primeres
13 persones que ens absolen per lluitar pel dret a l'habitatge. I ho faran davant de totes les càmeres
de televisió. Volíeu caldo, doncs dues tasses. I que visqui per sempre la solidaritat, perquè juntes ho
podem tot.
Sabem que no és ni el primer ni l'últim desnonamentFa ben pocs dies, al barri de Tetuán de Madrid
500 persones evitaven un desnonament. Nosaltres aquell dia érem 60 i no el vam poder evitar, ho
sabem bé.No obstant, gairebé al cap de mig any que és produïssin els fets, ens vèiem encausades per
un judici de faltes 13 persones que ens trobàvem allà el dia dels fets.
13 de les 60 persones que valentes vam plantar cara a la injusticia i a la hipocresia el dia del
desnonament. 13 de les 60 persones que ens vam assentar davant la porta de l'edifici i vam estrènyer
els nostres braços per dir prou serem jutjades el proper 11 de Juliol al matí.
Però no som només 13, sinó moltes persones més les que hem obert els ulls i amb veu clara i forta
cridem: això no és crisi, és un robatori a la dignitat de les persones.
13 de les 60 persones que aquell dia erem allà perquè ens unia la fermesa de defensar el dret a
l'habitatge i denunciar l'enriquiment dels bancs en nom de la crisi a través d'hipoteques i
desnonaments.
És clar, no podia pas ser que un grup de 60 persones intentés evitar pacíficament que una família
quedés a l'intemperi del carrer.
sense ser-ne responsable queia sobre seu la cara més amarga de la crisi
Allò que els catalans en diem “ser cornut i pagar el beure”. Després d'hores de solidaritat humana,
nervis i patiment, hàbilment el Banc de Santander amb l'ajuda de l'exèrcit de romans dels Mossos
d'Esquadra després d'enredar una família al moment de firmar la hipoteca, autoritzava un
desnonament i és quedava amb un pis més al seu patrimoni. Tal com deia l'Ovidi, el resultat era un,
la jugada era perfecte.

Marc Barnolas

Concentració en suport als 13 encausats pel desnonament

2011-07-10T15:44:00.000-07:00

PLANA DE VIC: CIUTAT AGRÀRIA?

2011-03-31T07:21:00.000-07:00

Concentració en defensa d'uns Mitjans de Comunicació nacionals dels Països Catalans.

2011-03-15T02:19:00.000-07:00

Maulets Osona s'adhereix a la convocatòria de la Cup de Vic pel proper divendres 18 de març a les 8 del vespre davant de l'Ajuntament de Vic, una concentració en defensa d'uns Mitjans de Comunicació nacionals dels Països Catalans.

Defensem la nostra Llengua defensem la nostra cultura!

Visca els Països Catalans!

Assemblea de maulets Osona

DIJOUS 27-G. CONCENTRACIÓ "JA N'HI HA PROU DE RETALLADES SOCIALS"

2011-01-26T00:59:00.000-08:00

Dijous 27 a les 19h concentració a la plaça de l'estació de Vic

JA N'HI HA PROU DE RETALLADES SOCIALS

Com cada any els reis porten carbó als bancs i a l'Ajuntament

2011-01-07T04:47:00.000-08:00

Un any més els reis d'Orient passen per la nostra ciutat i com sabem, els qui més bé es porten son els qui reben més regals, pel contrari, aquells qui s'han portat malament durant el 2010 reben carbó.

Així doncs des de Maulets ja tenim ben clar qui són aquells qui més es mereixen un bon tros de carbó:

Carbó a l’Ajuntament de Vic per la vostra política xenòfoba, impedint l’empadronament de nous ciutadans, infringint els drets de les persones, per intentar fer creure als vigatans i vigatanes que el problema ve dels altres, que per culpa dels de fora no tenim ni un duro.
Per fer de la nostra ciutat capital mundial del racisme, per negar-ho i per no voler baixar del burro... vosaltres, els de l'equip de govern de l'ajuntament només us mereixeu carbó.

Més carbó pels ajuntaments de Vic i Folgueroles que pretenien urbanitzar amb la construcció d’un macropolígon una superfície de més de 1 milió de metres quadrats de conreus i espais naturals.

Més carbó encara pel nostre ajuntament, per intentar tancar un centre social com la Torratxa on el jovent troba una alternativa a altres locals privats.

Carbó també pels bancs, per jugar amb els diners de les persones, per enriquir-se amb la pobresa de la gent, exprimint-los fins a l'últim cèntim fins deixar-los sense sostre.
Per voler guanyar masses diners i arruïnar a tot un país,
cobrint les vostres despeses amb diner públic i crear tota una crisi.

013. El numero premiat de la panera de la terra.

2011-01-07T04:38:00.000-08:00

El numero premiat de la panera de la terra de maulets osona és el 013, coincidint amb les últimes tres xifres del número guanyador del sorteig del NEN. L'afortunat es pot posar en contacta amb nosaltres escrivint un mail a mauletsosona@gmail.com i així poder-li fer entrega de la panera.

Èxit de la concentració en defensa del català a l'ensenyament

2010-12-26T03:44:00.000-08:00

Unes 300 persones es van reunir el passat divendres 23, a la plaça Major de Vic, per protestar contra l'ènessima agressió cap a la nostra llengua i deixar ben clar que no acatarem una sentència que tira per terra la bona feina feta a les nostres escoles durant anys, en matèria lingüística. El català és la llengua vehicular i de cohesió social del nostre país, i res ni ningú ens farà creure el contrari.

Comunicat de Maulets.

El Tribunal Suprem espanyol ha dicata una sentència contra l'immerssió lingüística a les escoles, un model escolar que pretén fer del català la llengua parlada pels infants que s’escolaritzen al nostre país i l’eina d’integració de les nouvingudes.

I és que consolidar el català com a idioma comú des de ben petits és la millor manera d’evitar la segregació per raons d’origen, i aquí radica la importància de la immersió lingüística, un dels pilars que sustenta el català no només a les escoles sinó també a la nostra societat. Fins ara, el model català d’immersió lingüística ha estat un exemple a seguir, enfront altres models com els implantats al País Valencià, el País Basc o Andorra, que minoritzaven i relegaven a un segon pla la llengua originària de la població.

Aquestes concentracions són tan sols un primer pas en el nostre camí irrenunciable cap a la independència i el socialisme dels Països Catalans, que passa indefectiblement per organitzar-nos com a poble contra tot tipus d’agressions que ens vinguin d’Espanya i França.

FOTO: Adrià Costa

Xerrada-debat sobre la retallada dels drets laborals

2010-11-25T07:39:00.000-08:00

Comunicat de suport a la lluita del poble de la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) [el Sàhara Occidental

2010-11-16T05:33:00.000-08:00

Maulets, el jovent independentista i revolucionari, volem donar suport total a la lluita que exerceix el poble del Sàhara Occidental per la seva llibertat des de que va ser entregat vilment a les mans dels governs del Marroc i Mauritània. Davant d'això des de Maulets volem fer una sèrie de consideracions:
- Que el govern espanyol del PSOE i el govern francès de Sarkozy fan els ulls grossos a la violència viscuda els campaments saharauis, on la policia ha desallotjat violentament els acampats i ha practicat la tortura casa per casa a aquells que es mostren partidaris de la causa de l'autodeterminació i la independència del Sàhara Occidental. Els interessos econòmics al Marroc i al Sàhara de moltes empreses espanyoles i franceses pesen mes que la poca moralitat que els queda als governants dels estats francès i espanyol
- Que una victòria del poble saharaui en la seva lluita és necessària per a la plena autodeterminació i sobirania sobre els seus recursos naturals i és l'única via per la qual el poble treballador saharaui podrà emancipar-se i lluitar sense aturador cap el socialisme i la propietat col·lectiva dels seus recursos naturals.
- Que no cal oblidar que el poble treballador del Marroc no és l'enemic, sinó la casta governant alauita que domina tots els afers de l'estat del Marroc. Animem el poble treballador del Marroc a actuar per afavorir la llibertat del poble germà del Sàhara i també del poble amazigh, animem també a la gent del Marroc a organitzar-se i lluitar amb organitzacions com Via Democràtica que respecten els drets i llibertats dels pobles i les persones.

Països Catalans, 11 de novembre de 2010Maulets, el jovent independentista revolucionari

Adhesions a la campanya per impedir el tancament del CSA la Torratxa

2010-10-05T03:59:00.000-07:00

Adhereix-te a la campanya per donar suport a LA TORRATXA:

Clicka aquí:
Adhesions a la campanya per impedir el tancament del CSA la Torratxa

... I ARA VOLEN TANCAR LA TORRATXA

Ja fa temps que les entitats de Vic sembla que fem nosa a l’Ajuntament. Per una banda parlen de participació ciutadana i de fomentar l’associacionisme, però per una altra banda ens estan tancant espais per la participació, condicions per desenvolupar les activitats i llocs per autogestionar-nos econòmicament.

En els últims mesos hem vist com, per posar alguns exemples, després de molts anys s’han fet fora les entitats de la zona de bars de MMVV. L’excusa donada pel socialista Josep Burgaya era que “les entitats suposen una competència deslleial pels bars ja que no paguen impostos”. També s’han eliminat actes de festa major organitzats per entitats com Les Nits del Lloro, s’ha reduït considerablement el suport econòmic i material per la Festa Major Jove, o no es promou una comissió de festes amb les entitats. Les associacions de veïns també estan descontentes amb la rebaixa de les subvencions per organitzar les festes del barri, ja que els diners només serveixen per pagar al mateix Ajuntament un punt de llum i el muntatge d’un entarimat.

Aquesta política que fomenta la participació ara ens ha tocat al CSA La Torratxa. I és que ens ha arribat una notificació de l’Ajuntament en què en el termini de dos mesos es procedirà a tancar l’espai. L’excusa és que no tenim una llicència d’activitats, la qual la proporciona el mateix Ajuntament. Els requisits necessaris per a la llicència són impossibles de complir per a una entitat sense ànim de lucre, i l’Ajuntament ho sap. De fet, mai s’havia demanat la llicència als qui abans havien ocupat l’edifici. Per què se’ns demana ara a nosaltres? Tots els locals municipals compleixen amb els requisits de la llicència, o això és una decisió política?

La Torratxa omple un buit que les institucions mai han sigut capaces de donar ni als joves, ni a les entitats. La Torratxa ha servit a desenes d’associacions i a més de 600 socis per desenvolupar-hi centenars d’activitats; exposicions, xerrades, cicles de cinema, classes gratuïtes d’anglès, italià o català, així com també d’història de Catalunya o de Photoshop i jornades de formació diversa. A La Torratxa hi ha nascut una cooperativa de consum ecològic, s’hi ha fet concerts amb grups de la comarca, ha sigut l’embrió de la Festa Major Jove, ha servit com a local d’assaig de grups amateurs de teatre, hi ha un servei de internet, una biblioteca i un rocòdrom. I a canvi de tot això, l’únic que rebem del govern de la ciutat és una trista notificació a la bústia per tancar-nos el local. Que no teniu vergonya? Per què ara de sobte decidiu que ens voleu fer fora? Perquè no heu vingut a parlar amb nosaltres? Per què sabent que el local en qüestió (antic local dels sagals d’Osona) no complia amb la llicència d’activitats des de sempre, ara ens doneu sols dos mesos de marge per presentar-la? Per què no es demana la llicència d’activitats a tots els locals de la ciutat on es fan actes públics? Per què ara que es comencen a olorar les eleccions municipals? És una qüestió de queixes veïnals per el soroll d’algun concert acústic fet a la Torratxa aquest estiu, els quals sempre van complir un estricte horari de tancament puntual (mai més tard de mitjanit)? O potser eren perquè durant la festa major de la ciutat s’havia organitzat un vall de festa major? Senyors de l’ajuntament, que potser us fem nosa? voleu una ciutadania activa? O us facilitaria més la feina una ciutadania passiva?

Per una Plana Viva! omple el Temple Romà de Vic

2010-10-05T03:54:00.000-07:00

La xerrada organitzada Per una Plana Viva! el passat divendres 1 d'octubre a càrrec de l'Arcadi Oliveres va fer que el Temple Romà de Vic es quedés petit. Unes dues-centes persones es van congregar per assisitir a aquest acte divulgatiu convocat sota el títol "Creixement econòmic o benestar humà?" i que s'engloba dins de la campanya que s'està duent per qüestionar el model de creixement econòmic i de gestió territorial que s'està duent a terme a Catalunya i en concret a la Plana de Vic. El discurs de l'Arcadi va servir per ubicar el cas d'Osona en un context més global guiat pels principis de concentració de riquesa a curt plaç en mans de poques mans.

Per una Plana Viva! va nèixer per l'impuls de diverses entitats osonenques per tal de d'oposar-se al projecte de Macropolígon promogut pels ajuntaments de Vic i Folgueroles i que pretenia urbanitzar una superfície de més de 1 milió de metres quadrats per a usos industrials.

Per una Plana Viva! vol seguir participant activament per fer una Plana de Vic millor.

Entitats adherides:

Ass. Agroturisme d'Osona
Casal Boira Baixa
Casal Manel Viusà
CSA La Torratxa
Ecoxarxa d'Osona
Grup Defensa del Patrimoni
Grup de Defensa del Ter
Grup de Naturalistes d'Osona
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)
Maulets (Osona)
Plataforma Animalista de Manlleu
Unió de Pagesos
Veterinaris Sense Fronteres - Osona
Xarxa pel Decreixement a Osona

+ info i adhesions:

http://perunaplanaviva.blogspot.com
perunaplanaviva@gmail.com

Jornades antifeixistes a Manlleu

2010-10-04T06:28:00.000-07:00

Jornada Antifeixista a Manlleu

18.30h Xerrada al Casal Boira Baixa de Manlleu

20.00h Manifestació Antifeixista a la Plaça Dalt Vila de Manlleu

21.30h Concert al Pavelló Municipal de Manlleu amb els grups: Insershow, The Demencials, En Pura Berraca, Banda Armada, Ostia Puta, Brot. (Preu 5€)

Organitza: Antifeixistes d'Osona

Col·labora: Casal Popular Boira Baixa de Manlleu, Maulets Osona, Casal Independentista Manel Viusà de Vic

Benestar humà o creixement econòmic?

2010-09-30T03:19:00.001-07:00

Per una vaga general combativa! Tombem les retallades!

2010-09-23T10:53:00.000-07:00

El 29 de setembre, els Països Catalans viuran una jornada de vaga general que es presenta amb un grau elevat de combativitat, degut a les retallades del govern de la socialdemocràcia traïdora del PSOE i amb l'ajut de la resta de forces polítiques de la burgesia conservadora, tot això reflectit en el decret de mesures de reducció del dèficit, en la nova reforma laboral i, possiblement, en la retallada en l'àmbit de les pensions que ja s'està cuinant al foguer de la classe dominant. Maulets creiem que l'assistència ha de ser massiva i en un grau elevat de combativitat, en una nova mostra d'aliança de treballadores, moviments socials i estudiants.

Creiem que cal anar a la vaga per:

La nova reforma laboral constitueix la retallada de drets més gran des de la transició al postfranquisme augmentant la temporalitat, la presència de les ETT en sectors vetats fins ara i facilitant l'acomiadament i abaratint-lo.
La reducció del dèficit públic s'ha aplicat en tot el seu pes damunt les classes populars, ofegant-les encara més del que ja ho estaven, i deixant impune la classe empresarial, que és qui ens ha dut a l'actual crisi per culpa del procés d'acumulació de capitals sense control.
La pertinença a una UE d'Estats capitalistes, que pretenen crear un grup de poder supraestatal, ha dut a terme a acceptar les demandes neoliberals que el FMI, el BCE i el Consell d'Europa han exigit als Estats per tal d'augmentar encara més les diferències entre treballadors (cada dia més precaritzats) i empresaris i propietaris (cada dia més rics).
L'última demanda de la burgesia europea ha estat la d'augmentar l'edat de jubilació i el còmput de càlcul d'aquesta, fet que encara empitjorarà les expectatives de vida de les treballadores jubilades.
La claudicació constant de CCOO i UGT a portar a terme una lluita de classes contra la burgesia degut a l'esperit pactista i oportunista de les seues burocràcies ha impossibilitat una lluita col·lectiva durant el temps que s'han aplicat les diferents mesures. La seua funció ha estat sempre la de tranquil·litzar la classe dominant atacant a aquells qui lluiten per millorar la correlació de forces per a les treballadores, el pacte social és el darrer eufemisme dels sindicats grocs per vendre la pell dels treballadors a un empresariat cada cop més cínic.
Davant d'això no podem oblidar el paper de gestor del neoliberalisme que ha dut la socialdemocràcia actual, escorant-se encara més a la dreta respecte a la socialdemocràcia del segle XX, que ja va aturar els processos revolucionaris duts a països com Alemanya o Anglaterra. Amb una dreta cada cop amb un discurs més ultradretà i una “esquerra” amb un discurs més ambigu i una pràctica cada cop més liberal, només queda una opció: sortir al carrer i, com van fer els nostres avis i àvies, acceptar que ningú farà la feina per nosaltres: ni polítics ni “sindicalistes” professionals.

La lluita és al carrer, el 29-S el jovent hi serem!
Qui creus que ha de pagar aquesta crisi?

REBROT 2010

2010-07-15T10:12:00.000-07:00

Debatem i plantegem alternatives al sistema capitalista!

Divendres 16

9h. Matines
10h. Torneig de futbol / Excursió pel terme de Berga

13h. Xerrada: Resistències al capitalisme a Andalusia i el Marroc.

Amb la participació de membres de Jaleo!!! i Via Democràtica.

14h. Dinar popular

15h. Actuació de Mi#.

16h. Taller de Fona i Taller de Bricolatge sexual
18h. Lectura de textos del II Certamen Jove de Literatura Social i actuació d'Ara és demà!

20h. Xerrada: La lluita antinuclear als Països Catalans.

22h. Concert de nit (2n classificat Esclat, Ebri Knight, Grapat i PD Barni). Entrada lliure

Dissabte 17

9h. Matines
10h. Olimpíades

13h. Xerrada-debat: Alternatives al món rural.

14h. Dinar popular.

15h. Actuació d'Oriol Foll i la Banda de l'All

16h. Taller de Cooperativisme i Taller de Massatges.
17h. Jocs infantils amb Koloraines i berenar

18h. Xerrada-debat: L'esquerra al segle XXI.

Amb la participació de Raimundo Viejo, Panos Raptis i Yodenis Guirola.

20h. Cercavila reivindicatiu
21h. Acte polític central

22h. Concert de nit (1r classificat Esclat, Rapsodes, Orxata Sound System, El Belda i el conjunt Badabadoc, PD Faràndula So Insistent). Entrada lliure

Diumenge 18

9h. Matines

10h. Autobusos gratuïts al Pi de les Tres Branques

12h. Acte polític al Pi Jove

El Rebrot hi haurà zona d'acampada i tots els tallers i activitats són gratuïts.

Per a més informació entreu al web www.rebrot.cat

Esperem la vostra assistència!!

Salut i Lluita

Avui, com ahir: cap estatut ens farà lliures!

2010-06-29T08:08:00.001-07:00

Avui 28 de juny el Tribunal Constitucional espanyol ha dictat sentència sobre l'estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya i ha refermat les posicions que sempre hem defensat clarament des de l'esquerra independentista: cap Estatut ens farà lliures. Ho vam dir quan es va plantejar inicar el procés de “reforma” dels estatuts d'Autonomia, ho vam repetir quan la classe política catalana va optar per refrendar “l'Estatutet”, quan Zapatero i CIU van acabar de retallar-lo i ho tornem a dir ara que només en resta un patètic i ridícul text que no avança en res en l'autogovern de Catalunya.

El redactat en sí ens obliga a fer algunes reflexions:

- La sentència ataca aquells articles que parlen sobre el terme de nació i sobre la normalització lingüística demostrant que en els Països Catalans ocupats per Espanya el nostre reconeixement com a nació no hi té cabuda enlloc, ens manté esquarterats en diverses autonomies i ataca allò que els Països Catalans compartim des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar i que ens fa forts com a poble i ens dona legimitat per defensar la nostra unió: la llengua catalana. A banda, es retallen aspectes importants pel què fa referència al poc autogovern de Catalunya, és a dir, retallant competències en justícia i al Síndic de Greuges.

- La reiteració en el text sortint fent referència a la “indisoluble unitat d'Espanya” només pot ser interpretada a manera d'insult o grotesca burla davant del poble català. Amb la presència de frases com aquesta sols podem aspirar a la desaparició dels estatuts per avançar cap a la construcció d'un país lliure sense “sagrades unitats de destí”.

- Aquesta sentència del TC obliga a la posició a les diferents posicions polítiques representades als Països Catalans i que demostraran clarament si estan per la ruptura amb l'Estat espanyol o pel pacte amb aquest. Alguns partits autonomistes, federals o d'obediència espanyola parlen d'una “resposta moderada” o de “refrendar aquest nou Estatut” retallat, insultant la dignitat del nostre país, quan és evident que el què demana a crits aquesta sentència és una resposta ferma i contundent contra tanta enganyifa. Per desgràcia l'Esquerra Independentista seguim sent l'únic moviment polític que defensa clarament la ruptura amb l'Estat espanyol i la plena lluita per la independència, afirmant altra vegada que els Estatuts només serveixen per mantenir les nostres cadenes i intentar allargar l'agonia de pertànyer en un Estat que per res és democràtic.

Per tant, totes aquelles persones i col·lectius de la societat civil que creuen que els estatuts són una via morta els animem a organitzar-se i lluitar per tal de poder fer realitat el nostre somni: la revolta que ens durà a la llibertat d'uns Països Catalans units i socialistes, somni que acabarà per dur a terme una política clara de defensa de la nostra llengua i cultura i de la classe treballadora.

Avui com ahir: cap estatut ens farà lliures!

És necessari organitzar-se i lluitar per la independència i la revolució!

Maulets, el jovent independentista i revolucionari
28 de Juny del 2010

FESTA MAJOR JOVE DE VIC 2010!

2010-06-22T13:04:00.000-07:00

Comunicat de Maulets sobre la reforma laboral del govern espanyol

2010-06-22T13:01:00.000-07:00

Sabem de sobres que la reforma laboral no era per beneficiar la gent treballadora i que pretenia resoldre les demandes dels empresaris i dels sectors més dretans i liberals de la societat. Els clams de la línia més dura neoliberal a favor d'abaratir l'acomiadament s'havien convertit ja en una cançó coneguda. Amb l'excusa de la crisi econòmica (provocada paradoxalment per l'aplicació de les polítiques neoliberals) han aconseguit el què volien. Zapatero segueix les directrius que li marca la dreta neoliberal i després de la retallada salarial als funcionaris passa a retallar els drets de la classe treballadora.

Abaratint l'acomiadament
Retallant drets als treballadors i condemnant-los a la precarietat
Portant al jovent a la misèria més absoluta
Donant més poder a les ETT
Destruïnt el sistema de negociació col·lectiva dels treballadors
Lamentablement, unes mesures que vindran acompanyades d'una pujada del 16% al 18% d'IVA normal, del 7% al 8% l'IVA reduït i de la temuda reforma del sistema de pensions que tendirà cap al model austríac de capitalització i que volen començar a fer funcionar el 2012. Tot plegat, la fi del què actualment coneixem com a Estat del Benestar o, si més no, allò que quedava del què entenem com a tal.

Tot plegat orquestrat pels “teòrics” neoliberals i la patronal, amb el protagonisme del PSOE i CIU, la pressió de la dreta espanyola i catalana i la lamentable actitud dels sindicats grocs i espanyolistes CCOO i UGT.

Us presentem, doncs, les mesures que s'aplicaran i que hem intentat explicar amb el mínim de tecnicismes i el màxim d'entenedores possible perquè tu i la resta de treballadors o estudiants, entengueu la magnitud de la retallada.

Us convidem a participar de les cassolades que es faran el dia 22 a davant de seus del PSOE, Ajuntaments o delegacions del govern que es facin al teu poble o barri, així com estar atents a les mobilitzacions que s'acosten.

Només lluitant aturarem les retallades !
Organitza't i lluita !

Resum breu de les mesures que s'apliquen a partir del Real Decreto Ley de Medidas Urgentes para la Reforma del Mercado Laboral, aprovada pel govern espanyol el dia 16 de juny i que s'aprovarà per decret el dia 22 de juny:

RELATIU AL COST D'ACOMIADAMENT

Es generalitza el contracte indefinit de foment de l'ocupació en detriment del contracte indefinit ordinari, de manera que ara es podrà aplicar a treballadors fixos d'entre 31 i 44 anys. Els pagaments d'indemnitzacions per acomiadament eren de 45 dies per any treballat en els contractes indefinits ordinaris, ara amb aquest contracte es paguen 33 dies, per tant, un contracte amb menys seguretat per al treballador.

L'Estat passa a subvencionar parcialment els acomiadaments improcedents. Utilitzant el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) pagarà 8 dies per any treballat, ja sigui en contractes indefinits ordinaris (amb 45 dies d'indemnització per any treballat) o en contractes de foment de l'ocupació (33 dies). A més a més, ara l'empresa podrà alegar “pèrdues” per acomiadar de manera objectiva (és a dir, no improcedent). El pagament d'indemnitzacions per acomiadament per causes objectives és de 20 dies per any treballat.

Resumidament: abans a l'empresari li costava 45 dies per any treballat acomiadar un treballador de manera improcedent. Ara, l'Estat ni subvenciona 8 dies i així només li surt per 37 dies. Amb el contracte de foment de l'ocupació, a més, l'empresari pagaria 33 dies, però amb la subvenció estatal en pagarà només 25. Per acabar-ho de rematar, si alega pèrdues, pot acomiadar alegant “causes objectives” i així passa només a pagar 12 dies. Estem parlant, per tant, que per l'empresari passa a ser molt més barat acomiadar i que l'Estat passa a subvencionar els acomiadaments. Això vol dir més dèficit i més aturats i aturades.

RELATIU ALS CONTRACTES DE FORMACIÓ I PRÀCTIQUES

L'Estat promourà extendre el contractes de formació que passa de ser legal fins els 21 anys a ser-ho fins els 25 anys, així com el contracte de pràctiques, que passa de ser legal els 4 primers anys després d'acabada la titulació a ser-ho fins als 5 anys. A més, comptaran amb una bonificació del 100%, això vol dir que l'empresari no pagarà ni un cèntim de Seguretat Social. A més, els joves afectats podran percebre només el 60% del salari mínim interprofessional (de 624 €) durant el primer any, per tant, estem parlant que es podria pagar 374,40 € al mes per una jornada completa de 40 hores a la setmana. El segon any de contracte es podria pagar el 75% del salari mínim, és a dir, 468 €.

Resumidament: ara, per els primers contractes dels joves només cobrarem el 60% del salari mínim (sempre que sigui jornada complerta). El 2n any cobrarem el 75%. I l'Estat subvencionarà i promourà aquesta precarietat juvenil enlloc de perseguir-la. A més, s'allarga el període de precarietat juvenil.

RELATIU AL CONTRACTE D'OBRA I SERVEIS

El contracte d'obra i serveis ara es podrà allargar fins a 3 anys (fins ara eren 2 anys el màxim). El contracte d'obra i serveis és un contacte temporal.

RELATIU ALS CONVENIS

Quan l'empresa demostri que “la seva estabilitat econòmica pogués veure’s danyada com a conseqüència de la seva aplicació i posés en perill les possibilitats de manteniment de l’ocupació” podrà saltar-se els convenis pactats i modificar les condicions salarials, d'horaris pactats, la jornada, els torns, etc. És el què es coneix com a “cláusula de descuelgue”, que a la pràctica el què provoca és la fi de la negociació col·lectiva com l'entenem actualment, doncs els seus efectes passen a ser ínfims si l'empresari pot alegar “problemes”.

RELATIU A LES ETT (EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL)

Guanyen poder, doncs a partir d'ara podran tramitar feines que provinguin de l'Administració Pública, així com del sector de la construcció, que fins ara tenien prohibits

Ja està actiu el web del Rebrot 2010!

2010-06-22T12:59:00.000-07:00

Ja està actiu el web del Rebrot 2010, on trobaràs programades les primeres activitats. Tallers, xerrades i cultura popular ompliran Berga el 15, 16, 17 i 18 de juliol en la novena edició de l'Aplec de Joves dels Països Catalans que, per segon any serà totalment gratuïta.

Una novena edició que comptarà amb una oferta musical basada en la promoció de grups novells i la consolidació de grups amb experiència, per potenciar des del nostre Aplec el moviment musical que en els darrers anys, està multiplicant-se qualitativament i quantitativa als Països Catalans.

Una edició, finalment, que espera esdevenir un punt de trobada per al jovent crític i per als moviments i col·lectius transformadors dels Països Catalans, amb la voluntat de crear sinergies de treball cap a la construcció d'alternatives al sistema capitalista, amb la independència i la revolució com a horitzó.

T'hi esperem!

www.rebrot.cat

Nota de premsa davant els fets del 8 de Juny

2010-06-10T09:47:00.000-07:00

Des de l’assemblea de Maulets Osona, estem moltsatisfets de l’acció de protesta, que es va portar a terme el passat dimarts al davant de l’ajuntament de Vic. Creiem que s’han complert els nostres objectius de difusió i de repercussió de la campanya de denúncia contra la persecució política que pateixen els militants independentistes a Vic, per part de la Guàrdia Urbana, amb ordres repressives clares de la regidoria de Governació; com demostren els esdeveniments que han succeït la protesta de dimarts.

No acceptem la versió oficial de la regidoria de Governació, i la qualifiquem de vergonyosa i d’arma de manipulació social. Exigim rectificacions públiques per part del regidor de Vic Josep Rafús, el qual ha mentit vilment a la ciutadania vigatana, en la seva versió dels fets.

La criminalització barata i la via repressiva de sancions administratives, no es la via de solució del conflicte, ans el contrari, l’agreuja en escreix ja que no planteja cap mena de diàleg ni entesa,i ofega cada dia més la llibertat d’expressió en la nostra ciutat. Per aquests motius exigim rectificacions immediates…

Tot seguit exposem els fets tal i com van succeir el dimarts passat a les 8 del vespre:
Després de la roda de premsa en què militants de maulets i de la CUP penjaren una pancarta de denúncia a l’Ajuntament de Vic sense cap mena d’incidents, la majoria de militants independentistes marxaren de la plaça. Mentrestant a la mateixa plaça quatre militants que es trobaven amb dos companys més que passaven per la plaça de casualitat i no havien participat en l’acte (un d’ells havia baixat a tirar la brossa) parlaven tranquil•lament quan van aparèixer tres patrulles de la Guàrdia Urbana i van demanar la identificació als sis joves, els quals demanaren el motiu de la mateixa i la resposta nerviosa dels agents fou que tot estava enregistrat i que se’ls havia d’identificar. Els joves ,sorpresos, intentaren exposar la situació en que es trobaven sense poder arribar a poder dialogar amb els agents debut a la seva arrogància.

Al cap d’una estona, amb els joves ja identificats, arribaren agents de grau superior justificant les actuacions policials amb un clar “mana qui mana”.

Aquests fets demostren l’arbitrarietat en que s’actuà el passat dimarts i porta actuant l’equip de govern durant tota la legislatura, així com desmunten la versió dels fets donada pel regidor de Governació i posen en evidencia l’actuació política de la Guàrdia Urbana seguint ordres de la regidoría esmentada.

La repressió no és la solució!

Assemblea de Mauelts Osona, 9 de juny de 2010

Es publica el segon número de l'EN MARXA!

2010-06-10T09:33:00.000-07:00

Ja ha sortit al carrer el segon número de la revista En Marxa!, consolidant-se així com a publicació semestral i nacional de Maulets, el jovent independentista revolucionari, després d'aparèixer per primera vegada el desembre de 2009. La revista ja es comença a repartir pels casals i ateneus dels Països Catalans; de la mateixa manera, però, es pot adquirir en format electrònic descarregant-la clicant aquí o llegint-la en línia aquí.

La publicació compta aquesta vegada amb un reportatge amb el títol "Joves en crisi", que tracta sobre la crisi econòmica i les seves repercussions en la situació del jovent català, a més d'un article explicatiu sobre el programari lliure, per tal de potenciar aquest tipus de software, en comptes del privat. Pel que fa a la part internacional, es fa ressò del projecte de "Libertat!" i el moviment d'alliberament nacional occità, així com també de la lluita contra les drogues a Irlanda del Nord, temàtica d'interès per Maulets, que ja ha encetat en el passat campanyes contra les drogodependències als Països Catalans. L'entrevista ve centrada sobre sexualitat, amb l'escriptora i periodista Sylvia de Béjar.

Maulets, el jovent independentista revolucionari
enmarxa@maulets.org

POLICIA MUNICIPAL, O POLICIA POLÍTICA?

2010-05-31T10:25:00.001-07:00

Fa anys que denunciem la persecució política que practica la Guàrdia Urbana de Vic, envers els col·lectius que no combreguem amb el pensament de CiU, ERC i PSC a la nostra ciutat. Però després del que considerem fets molt greus, i dignes de l’època Franquista, des de Maulets Osona ens veiem obligats a denunciar públicament les contínues i injustificades identificacions, dels nostres militants, pel sol fet de ser independentistes i lluitar per l’Alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Davant dels fets ocorreguts el passat dimarts dia 11 de maig a la plaça major de Vic, on 2 agents de paisà, van intentar identificar i fer desistir d’encartellar en favor de les víctimes del franquisme, a 5 militants de la nostra assemblea. Així com els fets del dissabte dia 15 de maig on 3 militants de la nostra assemblea, varen ser identificats i interrogats il·legalment en ple carrer de la Soledat de Vic, pel sol fet de transportar una pancarta que deia "Visca la terra mori el mal govern!".

Ens dirigim a l’Alcalde de Vic, Josep Ma. Vila d’abadal, així com al regidor de Governació Josep Rafús, i els acusem de Botiflers al servei d’Espanya i de treballar en contra de la lluita d’Alliberament nacional del poble català. Així com també els seus socis de govern ERC i PSC, que amb el seu silenci son còmplices d’aquesta política repressiva.

Anunciem mobilitzacions i respostes al carrer, i aquesta vegada anirem fins al final!

Volem deixar molt i molt clar, que aquestes accions repressives no ens fan retrocedir i que reafirmen el nostre compromís en el treball diari en favor d’un projecte social i nacional que emancipi el nostre poble, i que buscarem les aliances necessàries per fer que l’equip de govern de Vic rectifiqui públicament, i aturi les ordres de persecució envers les joves que combaten l’espanyolisme, el racisme, i la impunitat policial a la nostra ciutat!

La pregunta que ens fem és:

POLICIA MUNICIPAL, O POLICIA POLÍTICA AL SERVEI DELS BOTIFLERS?

Visca el Jovent INDEPENDENTISTA!

Visca el Jovent que lluita!

El combat maulet continua!

Ni un pas enrere!

Osona, Països Catalans. Maig 2010

Presentació del llibre "La huella de la bota"

2010-05-04T08:31:00.000-07:00

El proper divendres 7 de maig a les 7 del vespre es presenta a Vic el llibre 'La huella de la bota. De los nazis del franquismo a la nueva ultraderecha', un llibre de Joan Cantarero.

La presentació comptarà amb la presència de l'autor del llibre juntament amb Estaban Ibarra, President del Moviment Contra la Intolerància.La presentació està organitzada per la Coordinadora Antifeixista d'Osona i compta amb el suport de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat, el Casal Independentista Manel Viusà, Maulets, el Casal Boira Baixa, la Torratxa i ICV.

El nou treball del periodista valencià Joan Cantarero desvetlla la relació dels nazis refugiats a l'Estat espanyol i les formacions legals actuals de l'extrema dreta populista. L'autor de "Los amos de la prostitución en España", que revel·lava la relació de l'extrema dreta espanyola amb el fosc món de la prostitució, presentarà el 7 de maig a Vic el seu nou treball, "La Huella de la bota: de los nazis del franquismo a la nueva ultraderecha" (Temas de Hoy, Editorial Planeta), un imprescindible document que desgrana les organitzacions més actives, les estratègies dels partits neofeixistes i els personatges clau en la reorganització nazi a l'Estat durant el franquisme i fins a l'actualitat, com Otto Remer, Aribert Heim, Leon Degrelle, Fredrik Jensen o Theodor Souceck o Herbert Schaeffer.

Més enllà de la pàtina històrica, ofereix una radiografia rigorosa dels actuals líders de l'extrema dreta, que sota el discurs i context democràtic, tracten d'assaltar les institucions amagant les esvàstiques per enganyar l'electorat. Descriu també les rivalitats i l'odi entre diferents grups ultres, i els camuflatges d'algunes associacions nazis sota eufemismes ecologistes o culturals. Explica les darreres operacions policials contra grups neonazis com Hammerskin, Blood & Honour o Frente Anti Sistema i la relació d'alguns membres amb partits polítics ultres legals. El llibre conté tota una sèrie de detalls inèdits a base de filtracions, de confessions, i de la pròpia experiència de l'autor, que porta anys investigant la màfia ultradretana a l'Estat espanyol.

Cantarero explica que "el discurs de les 'tribus urbanes' no serveix per explicar el problema dels grups ultres, i denuncia la indolència de l'Estat en aquesta matèria. En canvi, malgrat la impunitat que encara envolta l'activitat d'aquests grups, reconeix "alguns avanços, com la creació d'una Fiscalia especial per delictes d'odi a Barcelona i Madrid, la sentència per associació il·lícita contra Hammerskin, o l'aplicació de l'agreujant de crim ideològic en l'assassinat de Carlos Palomino".

Per la seua banda, el president de Movimiento Contra la Intolerancia, Esteban Ibarra, que acompanyarà l'autor durant l'acte, afirma que "actualment ens trobem amb l'ofensiva ultra més virulenta des del 23-F", i demana "acabar d'una vegada amb el discurs de les tribus urbanes, demanant a l'Estat que actui d'una vegada contra els difusors de l'odi i la intolerància".

Ambdós exigeixen el tancament dels webs neonazis i racistes, la il·legalització dels partits i organitzacions nazi-feixistes i la creació d'instruments per combatre'ls eficaçment com altres països ja tenen.

Manifest per una Plana Viva: Terra, no polígons

2010-04-27T06:30:00.000-07:00

Aquest diumenge 25 d'Abril més de cent persones convocades per les diferent entitats d'Osona per una Plana Viva, hem descobert a través d'una caminada tranquil·la i planera, les afectacions que tindrà el macropolígon que pretenen construir l'Ajuntament de Vic, Folgueroles i possiblement el de Tavèrnoles.

Desprès d'un bon esmorzar a l'ermita de Sant Fransesc s'hi moria, hem avançat amb un sol de justícia fins a Sant Jordi de Puigeslloses, on finalitzada la missa, la Pilar Cabot i en Salvador Giralt ens han delectat amb unes poesies totalment escaients per l'acte en qüestió. Tot seguit en Pep Poblet ha llegit el manifest, el qual vol anar molt més enllà del propi macropolígon, tot fent èmfasi en la importància de transformar el model de creixement que tantes vegades hem vist fracassar, malgrat el benefici econòmic d'uns pocs s'entestin en fer veure el contrari.

Manifest per una Plana Viva: terra, no polígons

La present i caòtica realitat en forma de crisi, atur, especulació, endeutament i corrupció té com a origen l’injust i caducat model de creixement establert i avalat per tota mena d’institucions governamentals, econòmiques, polítiques i socials. Aquest model ha permès l’enriquiment d’uns pocs i l’empobriment de molts, ocasionant un important desordre urbanístic, paisatgístic i de mobilitat poblacional.

Pel que fa a casa nostra, Osona, la que ja podem anomenar com la “era del ciment ” ens ha deixat, de moment, disset mil pisos buits, polígons semideserts i carreteres a dojo.

Malgrat això, la inèrcia és la de seguir pel mateix camí del desencert, de l’excés i del creixement voraç. L’últim invent al respecte, falsejat com una prioritat de desenvolupament econòmic, és la planificació i previsió de fer un macro-polígon entre Folgueroles, Vic i potser Tavèrnoles que ocuparia l’equivalent a cent camps de futbol i que suposaria un pas endavant en aquest afany de pavimentar la plana de Vic com més aviat millor.

Als promotors d’aquesta obra faraònica, no els serveix de res l’exemple de Barcelona i la seva àrea metropolitana, on l’atur i la crisi colpegen de valent malgrat la proliferació de tota mena d’infraestructures que tenen el ciment com a ”ídol” incontestable.

És per això que diferents entitats de la comarca manifestem la nostra oposició a seguir perpetuant aquesta endèmica manera de fer les coses. Tant és així que volem obrir un debat al respecte tot assenyalant les premisses bàsiques de la nostra proposta. Creiem que la planificació territorial no ha de servir per finançar ajuntaments ni enriquir propietaris, sinó per vetllar pel bé comú.

Per tot això manifestem el següent:

-Volem mantenir un món rural viu i econòmicament viable que enforteixi la sobirania alimentària enfront la globalització i que garanteixi la integració de les diverses activitats humanes, agrícoles i ramaderes. Una pagesia que al mateix temps esdevingui un puntal ferm, actiu i compromès en les funcions ambientals i paisatgístiques, imprescindibles per desenvolupar sectors com ara el turisme rural i les activitats del lleure.

-Volem fomentar iniciatives d'agricultura i ramaderia ecològica que generin valor afegit (producció, transformació i distribució de proximitat) per tal d’abastir el mercat amb productes saludables i de qualitat que facin possible un futur digne als nostres pagesos, al mateix temps que es vetlli pel benestar animal i la salut del consumidor.

-Volem preservar la biodiversitat i el paisatge de casa. Es tracta d’un patrimoni de tots que tenim l’obligació de conservar per al gaudi de les futures generacions. Un entorn ben conservat és un gran valor de qualitat de vida pels ciutadans i un antídot davant els efectes de la massificació, l’alentiment de la mobilitat en els desplaçaments, la pressa irreflexiva, el soroll agressiu, la contaminació insana i l’estrès deshumanitzador.

-Volem apostar per una nova manera de fer les coses. Per un model econòmic que no depengui del creixement continuat doncs ja sabem que els recursos són limitats. També per la redistribució de la riquesa i el treball així com pel desenvolupament de països i territoris mancats de recursos productius, tecnològics i alimentaris bàsics.

-Volem prioritzar l’ètica, sancionant i posant fre a l’especulació, l’enriquiment personal i l’avidesa malaltissa com a motors de devastació. Cal considerar les persones com el centre de l'economia i per davant de la tecnificació sense mesura ja que resulta absurd veure excedents en la producció en contrast amb la precarietat laboral i la llarga llista de ciutadans a l’atur.

-Volem treballar fermament per superar el “créixer per créixer”. Cal mirar el futur: el segle XXI serà de la reducció i de la recuperació de la importància dels recursos locals. Cal recordar que només tenim una sola Plana de Vic com només tenim un únic planeta.

Per tot això, exigim la paralització del projecte d’urbanització del macro-polígon alhora que reclamen un Pacte pel Territori.

Sant Jordi de Puigseslloses, a vint-i-cinc d’abril del 2010

ENTITATS D'OSONA PER UNA PLANA VIVA:

Associació d'Agroturisme d'Osona

Casal Boira Baixa

Casal Manel Viusà

CSA La Torratxa

Grup de Defensa del Patrimoni

Grup de Defensa del Ter

Grup de Naturalistes d'Osona

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Maulets – Osona

Unió de Pagesos

Veterinaris Sense Fronteres - Osona

Xarxa pel Decreixement d'Osona

Aquest Sant Jordi festa a la Torratxa!

2010-04-20T07:40:00.000-07:00

PER UNA PLANA VIVA, TERRA, NO POLÍGONS!

2010-04-20T06:30:00.000-07:00

Els ajuntaments de Vic, Folgueroles i potser Tavèrnoles estan promovent la urbanització d'un macropolígon industrial, equivalent a 100 camps de futbol, al cor de la Plana de Vic.

Osona està plena de polígons buits i la promoció de sòl industrial, en detriment de sòl agrícola, no és sinònim de creació d'ocupació. Entenem que ja n'hi ha prou de requalificacions i d'especulació amb el territori que destrueixen la comarca i ens hipotequen el futur.

Cal mantenir un món rural viu, fomentar iniciatives d'agricultura i ramaderia ecològica d'alt valor afegit i preservar la biodiversitat i el paisatge, tot impulsant un nou model econòmic que no depengui del creixement continuat.

Per tots aquests motius, les Entitats d'Osona Per Una Plana Viva us emplacem aquest diumenge 25 d'abril a l'ermita de St. Francesc S'hi Moria a les 10:30h del matí per assistir a un esmorzar popular i ruta poètica pels entorns verdaguerians on s'està projectant aquest macropolígon.

Programació de l'acte:

10:30 h – Trobada i esmorzar a l'ermita de St. Francesc S'hi Moria (Polígon Malloles)

11:00 h – Inici de la ruta poètica pels entorns del macropolígon

12:00 h – Arribada a l'ermita de St. Jordi de Puigseslloses

12:30 h – Lectura de poemes i del manifest a càrrec del músic i saxofonista Pep Poblet

CONVOCA:ENTITATS D'OSONA PER UNA PLANA VIVA. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Casal Manel Viusà, CSA La Torratxa, Grup de Naturalistes d'Osona, Grup de Defensa del Patrimoni, Grup de Defensa del Ter, Maulets Osona, Unió de Pagesos, Veterinaris Sense Fronteres - Osona, Xarxa pel Decreixement d'Osona

Més informació sobre el macropolígon aquí

La Torratxa ja té 2 anys. Felicitats!

2010-04-19T05:47:00.001-07:00

Més informació a centresocialvic.blogspot.com

17 anys després: Guillem Agulló, la lluita continua!

2010-04-11T09:27:00.000-07:00

Avui fa 17 anys del fatídic 11 d’abril del 1993 on al poble de Montanejos era assassinat el jove antifeixista Guillem Agulló i Salvador a mans d’un grup de feixistes liderats per Pedro Cuevas.

Aquest fou un assassinat polític que comptà amb la complicitat de tots els poders fàctics de l’estat: el policial, el judicial, el polític i el periodístic, els quals volgueren vendre a la societat valenciana que aquest assassinat no tenia connotacions polítiques sinó que simplement es tractava “d’una baralla entre bandes rivals”. Com a conseqüència d’això, la justícia condemnaria sols a uns dels botxins de Guillem, absoldria a la resta d’acusats i permeté que Pedro Cuevas isquera de la presó quan no havia complert ni la meitat de la condemna.

17 anys després, Maulets, el jovent independentista i revolucionari, continuem demanant justícia per la memòria de Guillem. Continuem defensant que el jove de Burjassot fou assassinat per ser antifeixista, independentista i revolucionari. Continuem denunciant la impunitat feixista que veiem dia rere dia als nostres carrers. I continuem lluitant perquè els somnis d’igualtat i de llibertat que tenia el jove Guillem Agulló es convertisquen en realitat.

Molts han sigut els actes que s’han fet arreu de la geografia catalana per recordar l’assassinat del militant de Maulets Guillem Agulló: a Burjassot, a València, a Castelló, a Sallent o a Ciutat de Mallorca hi ha hagut actes de record per la seua memòria. I aquest any no serà diferent: el pròxim dissabte dia 17 d’abril tindrà lloc a Burjassot un acte per continuar dient que som moltes les que ni oblidem aquella data del 11 d’abril del 93 ni perdonem als botxins de Guillem ni tampoc a tots aquells que justificaren el seu assassinat. Per això, des de Maulets animem a totes les joves a participar als actes que tindran lloc el dia 17 d’abril a Burjassot convocats per l’associació cultural Ca Bassot i que consistiran en una concentració a les 19 hores a la Plaça de l’Ajuntament i un posterior concert a la Casa de la Cultura del poble amb les actuacions de Pep Gimeno, Voltor i Rapsodes.

Perquè la memòria de Guillem i de tots els assassinats pels feixistes es mantinga en el nostre record, tots i totes a Burjassot el dia 17 d’abril.

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ

Canviem el model energètic!

2010-03-16T02:49:00.000-07:00

Després de la forta nevada que va afectar principalment el Principat, hem pogut observar a les notícies com una gran quantitat d'abonats a l'empresa FECSA-ENDESA porten tres dies consecutius sense el seu servei d'electricitat, i com els pobles més petits no reben cap tipus de generador per posar-lo al servei de la seva ciutadania. La cosa ja passa de mida quan acusen als activistes contra la MAT de l'actual situació...

Davant d'aquesta pèssima gestió del sector energètic, controlat per FECSA-ENDESA (privatitzada pel govern d'Aznar) i l'empresa encarregada del transport energètic, REE (Red Eléctrica Española), es fa més urgent que mai dues tasques concretes: la nacionalització del sector energètic i el traspàs de la seva gestió, de moment i mentre no siguem lliures, als governs autonòmics que conformen els Països Catalans; i el canvi de model de generació i distribució de l'energia.

Pel que fa a la nacionalització del sector energètic, amb el cas que ens ocupa de les conseqüències del temporal, hem pogut observar com la gestió privada dels recursos naturals i dels diferents sectors; amb una dinàmica de reducció de costos (especialment, pel que fa a la contractació de treballadors) per tal d'obtenir el màxim benefici, es troba en oposició frontal als interessos de la ciutadania. Només una gestió pública dels mitjans de producció pot posar aquests mitjans al servei del poble i, afavorint la contractació de més treballadors, evitar el perllongament dels problemes de subministrament elèctric.

Pel que fa al canvi de model energètic des de Maulets apostem per una generació de l'energia descentralitzada a les diferents zones on s'utilitzi aquesta, amb la generació d'energia a partir de fonts netes i renovables, i defugir la creació de massificats centres de producció (per exemple la massificació eòlica a la Terra Alta o als Ports) i grans línies de distribució (com les d'alta tensió o la MAT), per tal de reduir la pèrdua d'energia i millorar l'eficàcia i la racionalitat en el consum.

Per un model energètic sostenible, descentralitzat i públic!

Maulets, el jovent independentista i revolucionari

És atacat el Pi Jove de les Tres Branques

2010-03-03T07:38:00.000-08:00

Aquesta setmana ha estat atacat a trets de pistola i amb serres el Pi Jove. El Pi de les Tres Branques és el símbol de la unitat dels Països Catalans i del seu anhel de llibertat i de reunificació política.

El Pi de les Tres Branques simbolitza els 3 territoris que conformen els Països Catalans. El pi és sols un arbre, un símbol, però un pi que ens porta a recordar que la nostra nació la conformen els 3 territoris i que fins que no tornin a restar units políticament no serà possible una llibertat nacional absoluta de la nostra nació.

Per aquesta raó l'han atacat. Els qui no volen que el poble català aconsegueixi la llibertat ataquen també els nostres símbols, intentant atacar així els nostres ideals. Però els ideals són més forts que les persones i que els símbols i per això restaran ferms malgrat qualsevol atac.

I fins i tot amb atacs covards com aquest, el Pi resisteix perquè és un símbol de resistència. Resisteix com les catalanes i els catalans el setge constant dels estats espanyol i francès, anhelant que algun dia podrem veure la plena llibertat.

És justament perquè es tracta del Pi Jove que Maulets tenim en gran consideració aquest símbol, doncs significa la joventut i la vitalitat del jovent català. I com ell, resistirem les agressions siguin les que siguin fins arribar a fer realitat el que avui ens semblen utopies.

Com el Pi Jove, el jovent resistim i seguim lluitant !

Com les tres branques que resisteixen unides, seguim anhelant la unitat política dels Països Catalans!

Crònica de les Jornades Balears

2010-02-09T07:04:00.000-08:00

El passat dissabte varem inciar el cicle Descobrim els Països Catalans, centrant la nostra mirada cap aquest petit arxipèlag del mediterrani. El documental "Terra de Nobles" ens va mostrar la influència i el poder que avui en dia encara mantenen els terratinents menorquins en molts aspectes de la vida quotidiana de l'illa i en especial sobre la propietat de la terra. Al llarg del reportatge vam conèixer la lluita portada a terme per diferents col·lectius menorquins per retornar el camí de Cavalls als seus autèntics propietaris: el poble. Seguidament vam inicar un debat al voltant del documental i de l'actualitat política i cultural de les Illes amb en Llorenç, un jove activista menorquí

Desprès d'un bon tec a la menorquina amb sobrassada a la brasa i formatge de Maó, va ser l'hora de PD Barni, per donar així per finalitzades les Jornades Balears

Descobrim els Països Catalans. Jornades Balears

2010-02-02T04:51:00.001-08:00

Acció de protesta davant el boicot dels cinemes al català.

2010-02-02T04:33:00.000-08:00

Arran de la vaga patronal portada a terme ahir dilluns 1 de febrer, Maulets Osona hem penjat unes pancartes davant del Cinema Vigatà i el Multicines Sucre, per mostrar així el nostre rebuig al boicot que aquests cinemes fan a la nostra llengua.

Vaga a la llengua?

Boicot als cinemes!

Països rics i països pobres

2010-02-02T04:28:00.000-08:00

Els Països Catalans som del primer món, és a dir, som un país ric, i com a tots els països rics del món, pel sol fet de ser-ho rebem immigració de persones de països pobres. Aquests són pobres perquè nosaltres som rics, perquè els governs occidentals els havíen ocupat i saquejat no fa gaires anys, i perquè l'expoli no ha parat mai, ara a través d'empreses de països occidentals que sustentem entre tots els rics consumint els seus productes. A sobre els països pobres (que també tenen gent rica) ens deuen bilions i bilions que ens paguen anualment i religiosament als països rics , i que els impedeix encara més desenvolupar econòmicament els seus països. És l'anomenat Deute Extern.

Per tant, tots els països rics del món (a on també hi viu gent pobre) rebem i continuarem reben immigració perquè en els nostres països tot i les crisis periòdiques hi ha millors condicions de vida, més expectatives de treball, esperances de millorar, futurs més prometedors pel jovent... Els fluxos de gent dels països pobres cap a països rics funcionen de manera similar a les lleis del mercat, és a dir que, una mà invisible fa que a més llocs de treball i creixement econòmic més immigració, i al contrari, a més crisi i deflació econòmica més es reduirà el nombre de gent que vindrà. Per tant, podem triar entre ser un país ric i rebre immigració o un país pobre i no rebre'n.

Aquest percentatge de gent de països pobres vindran encara que hi hagi set tanques protegint tot el nostre territori, encara que els ajuntaments els empadronin o no, encara que les lleis d'estrangeria siguin dures, encara que hi haguéssin governs feixistes, i si se'ls expulsés forçadament, tornaríen i saltarien les set tanques. De vida només n'hi ha una, i algunes persones dels països pobres que veuen la necessitat i tenen la mínima possibilitat d'una vida millor per ells i pels seus fills, si cal s'hi llençaran de cap.

Aquesta immigració inevitable i racional que rebem els països rics aporta molts més diners a l'Administració Pública a través dels impostos i de les cotitzacions a la Seguretat Social que no pas despeses. Sense anar més lluny, els immigrants paguen una part important de les pensions de jubilació actuals. Tot i això, el fet que en ciutats com Vic els immigrants suposin prop del 25% de la població comporta una sèrie de necessitats que s'han de resoldre. Un augment de població del 25% és un fenòmen prou important com per destinar-hi esforços i recursos humans i econòmics. El problema és que el finançament dels ajuntaments és totalment insuficient i no poden fer front a aquestes i a d'altres despeses, i el Govern de la Generalitat, que és qui hauria d'aportar més recursos, també té un dèficit econòmic brutal amb l'Estat que dificulta l'implementació de mesures en aquest àmbit i en d'altres.

Per tant, els immigrants vindran al nostre país mentre siguem un país ric perquè no hi ha un sol país ric al món que no rebi immigració de països pobres. No vindran per robar-nos, no porten atur (tots sabem qui s'emporta les fàbriques a la Xina per reduir costos laborals, i no són precisament els immigrants), no venen per invadir-nos, o per aprofitar-se de nosaltres, simplement abandonen els seus països i les seves famílies perquè aquí tenen millors expectatives de vida per ells i els seus fills. Com que està demostrat que venen i vindran, crearant famílies, faran prosperar el nostre país i hi arrelaran mentre siguem un país ric, val més que hi apliquem polítiques i hi aboquem recursos destinats a solucionar les dificultats que comporta un augment tant gran de la població.

Com s'ha fet en altres països cal adoptar mesures per fomentar la cohesió social a les escoles, als barris, a les associacions de veïns, a les entitats, als hospitals, a les escales de veïns, fent cursos de formació lingüística, acadèmica, professional... de fet a Vic s'està fent en menor mesura, en part gràcies a la societat civil organitzada en entitats com Veus Diverses, Òmnium, el Centre de Normalització Lingüística, La Torratxa o algunes associacions de barri, i encara en falta més. Però per fomentar la cohesió social no cal deixar d'empadronar gent que es quedarà sense dret a l'educació i a la sanitat, el què cal és reclamar que l'Administració estatal destini molts més recursos als ajuntaments perquè puguin actuar en aquest sentit. I si s'aboquéssin tots aquests recursos com ha passat en altres països, els immigrants continuaríen aportant molts més diners a l'Administració Pública amb impostos i cotitzacions que despeses. Per tant, l'immobilisme de l'Estat i dels partits tradicionals en aquest tema no serveix de res ja que el fenòmen de la immigració s'ha d'abordar però no en la direcció que proposa el govern de Vic, simplement perquè no porta enlloc.

Martí Coromina Quintana

Comunicat de Maulets arran la vaga de cinemes prevista pel proper dilluns 1 de febrer

2010-01-29T07:10:00.000-08:00

El proper dilluns 1 de febrer 74 sales del Principat faran vaga per protestar contra el projecte de Llei del Cinema, el qual, donat el cas d'aprovar-se, preveu que un 50% del cinema projectat a les pantalles del Principat estiga doblat o subtitulat al català. La vaga, que compta amb el suport de CCOO i CGT, serà secundada pels cinemes ACEC ( entre ells el Multicines Sucre i el Vigatà ) CINESA, Balañá, Unión Cine Ciudad i Yelmo.

Des de Maulets, el jovent independentista revolucionari, considerem que la Llei de Cinema, malgrat ser molt insuficient en alguns aspectes i malgrat el fet que d'aplicar-se només es faria a una part del país, la Comunitat Autònoma de Catalunya, és un petit avenç en una qüestió tan important com és la normalització lingüística. És per això que manifestem el nostre rebuig a la convocatòria de vaga, i fem les següents consideracions:

- A dia d'avui, la presència de cinema en la nostra llengua a les sales dels Països Catalans frega la inexistència. Un exemple és el fet que, segons dades de la Plataforma per la Llengua, actualment només un 3% de les pel·lícules projectades al Principat estan doblades o subtitulades al català. El percentatge, prou esfereïdor per ell mateix, ho resulta encara més si el comparem amb llengües que tenen un número de parlants semblant al del català, com són el grec, el txec, l'hongarès o l'eslovè, que sí disposen d'una majoria de pel·lícules doblades o subtitulades a la seva llengua.

- Considerem lamentable l'actitud dels sindicats CCOO i CGT, que demostren amb el seu posicionament una postura espanyolista, estatalista i reaccionària que res té a veure amb la defensa dels treballadors que propugnen. Resulta absolutament incoherent que sindicats que diuen defensar els drets dels treballadors no tinguen en compte el dret d'aquests mateixos treballadors catalans a gaudir del cinema en la seva pròpia llengua. Així mateix, cal reconèixer la postura coherent i honesta de la Intersindical-CSC, qui sí ha mostrat el seu suport a la llengua catalana i al cinema en català.

- Animem, finalment, el jovent català a mostrar el rebuig a la tancada patronal del dia 1 fent boicot a les sales adherides a la vaga, organitzant projeccions alternatives de cinema en català i visionant només pel·lícules doblades o subtitulades al català.

Als Països Catalans, en català! Prou agressions a la llengua!

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Països Catalans, 28 de gener del 2010

PER LA COHESIÓ SOCIAL, SOM-HI

2010-01-28T01:53:00.000-08:00

El passat Dilluns 18 de Gener vaig llegir, com acostumo a fer els dilluns, l’edició de paper del periòdic el 9 nou. La portada era escrupolosament mediàtica. El titular ho deia tot, “Roca Junyent a fet un dictamen per defensar el nou padró de Vic”. No m’ho podia creure. Després de donar-nos a conèixer arreu per la nostra “simpatia” amb la població nouvinguda escollien una persona prou coneguda i amb ressò mediàtic per a defensar a capa i espasa els nous criteris d’empadronament. Quina gran gesta això dels empadronaments. Al ple de l’últim dia hi havia més periodistes que el dia del referèndum. Tots atents a qualsevol moviment, enregistrant meticulosament amb les seves càmeres l’espectacle dantesc del circ i l’actuació d’alguns pallassos. I és que quan és tracten segons quines qüestions la gent es posiciona de forma clara, ja sigui perquè l’assumpte els toca l’orgull o per ideologia. Un clar exemple d’això, el trobem recentment al tema del referèndum, on tant el PSOE com el PP es van alinear amb opinions tant nefastes com les de la Falange i companyia. Doncs amb això dels empadronaments ha passat el mateix al consistori vigatà. L’equip de govern, amb petites discrepàncies però amb lleialtat al grup, s’ha posicionat respecte el tema de la immigració i ho ha fet de forma prou clara, apostant per aquests nous criteris selectius d’empadronament tot alineant-se amb opinions tant malvestes com les de PXC i el seu líder de caire fexistoide, Josep Anglada. Realment és una llàstima veure aquestes foteses però la gent som així, davant de certs assumptes que ens toquen el voraviu reaccionem i ens reafirmem en la nostra manera d’entendre les coses. Sortosament, alguns com els de la CUP ens hem atrevit a contradir-los oposant-nos convençudament a aquestes mesures segregacionistes. Primer de tot perquè creiem en la democràcia i pensem que la diversitat és una qualitat humana lligada a la llibertat i a l’autonomia dels éssers humans, no pas font de tots els problemes de la nostra societat com volen fer-nos creure alguns. Per altra banda, ens hi oposem perquè concebem aquest rebuig manifestat cap a la població immigrant com la conseqüència directa d’una relació no equitativa entre les classes socials i bàsicament, perquè a diferència del què presumeix l’alcalde, nosaltres no creiem en aquesta estratificació social que divideix la població vigatana en ciutadans de primera i ciutadans de segona, sinó que creiem ciutadanes a totes les persones que viuen a la ciutat, siguin immigrants o no. Esment a part es mereix el tòpic que afirma que els immigrants s’emporten totes les ajudes. Quin disbarat. Simplement es tracta d’entendre el concepte de l’equitat, una igualtat més justa, és a dir, les persones que tenen més necessitats que les altres, han de rebre més ajudes que les altres per a gaudir de les mateixes oportunitats de desenvolupament, encara que aquesta discriminació positiva, avui dia tampoc es materialitza. També rebutgem l’associació subtil que s’ha fet últimament, donat el context de crisi, entre els termes immigració i delinqüència, ja que aquesta l’entenem com el resultat del menysteniment de la població autòcton envers la població nouvinguda, considerada inferior en el sistema d’estratificació social i en el pla cultural, ja que procedeix d’una societat menys modernitzada. Tanmateix doncs, no semblen quedar-nos gaires alternatives per a defensar aquesta visió progressista i comprensiva de la societat. Simplement, ara que el nou padró no ha prosperat i que tot ha quedat en estratègies polítiques electoralistes, esperem que l’equip de govern aposti per Vic com a model de cohesió social i no pas com a nucli de l’odi, la xenofòbia i el racisme biològic. Amb tot, només demanem que s’analitzi l’assumpte des d’una visió àmplia i comprensiva, ja que sinó creiem en la cohesió social dels barris (que és on viu la població immigrant) i la ciutadania activa (en drets i deures), la nova societat catalana del S.XXI no té futur.
O apostem per la integració social, educativa i cultural dels nouvinguts o potser, tornaran aquells temps tant foscos. Per sort, tot i els dies ennuvolats el sol surt cada dia i per tothom. Així doncs, per la cohesió social, som-hi!

Marc Barnolas

La Torratxa necessita un cop de mà.

2010-01-20T06:05:00.000-08:00

Comunicat del CSA la Torratxa

Des del Centre Social La Torratxa volem expressar la nostra indignació davant els fets ocorreguts aquest diumenge passat, quan una colla de vàndals van entrar al local i el van destrossar totalment sense motius aparents. Val a dir que aquest no ha estat el primer cop que entren, ja que el llarg dels últims mesos han entrat una desena de vegades per robar-nos tot el material que ens permet treballar amb el projecte (ordinadors, mòdems, equips de so, altaveus, cafeteres, cables elèctrics, instal·lació audiovisual...). De tota manera des del CSA La Torratxa hem seguit treballant per tirar endavant d’altres projectes i activitats.

Val a dir que després de tots aquests actes de violència La Torratxa no s’acaba, és més, encara tenim més força per lluitar i seguir endavant. Ara és un bon moment perquè tots els que creiem en el projecte ens unim i fem força per seguir creant i potenciant aquest espai.

Hem d’agrair també les mostres de suport que estem rebent i que encara enforteixen més aquest sentiment d’ànims per tornar-nos-hi a posar. Moltes gràcies a tots i totes.

Al llarg d’aquest cap de setmana organitzem unes jornades de treball per tal de rentar-li la cara a La Torratxa i demostrar que amb aquests actes de vandalisme no ens faran tancar les portes. Hem de poder treballar tots junts, compartir coneixements i habilitats. Per tant doncs, fem una crida a tothom perquè al llarg d’aquest cap de setmana us passeu pel CSA La Torratxa i aportar el que cadascú tingui o sàpiga fer.

Informar també que, aquest dissabte 23 a les 14’30h hi haurà un dinar per totes aquelles persones que es vulguin passar pel CSA La Torratxa. Demanem, si us plau, que es confirmi l’assistència al correu de La Torratxa (centresocialvic@gmail.com).

En el següent link es podrà trobar el material que fa falta: centresocialvic.blogspot.com

CSA La Torratxa, 19 de Gener de 2010

MATERIAL:

Altaveus
Equips de música
Bombetes
Barres llargues de ferro d’uns 5 m
Ordinadors
Mòdem
Cables d’altaveu
Impressores
Candaus
Renta gots
Biquinera
Bolígrafs, folis, llapis, cartolines, enganxa,....
Vidres per les finestres.
Material de neteja
Eines vàries
Alarmes

HABILITATS

Electricista (instal·lació elèctrica)
Soldador (per soldar les barres de ferro a la finestra
Llauner (per arreglar el WC i instal·lar maquinària)

Comunicat davant la nova mesura d'empadronaments imposada per l'Ajuntament de Vic

2010-01-11T06:59:00.000-08:00

Des de Maulets Plana de Vic volem expressar el nostre rebuig a la normativa d’empadronament impulsada pel tripartit vigatà. Una mesura discriminatòria i xenòfoba, que en cap cas, representa una solució a una situació que mereix un debat molt més a fons, en que es doni veu i es tingui en compte aquells col·lectius implicats i no només aspectes electoralistes per fer ombra, amb el mateix discurs, a la ultradreta vigatana.

No ha de ser l’objectiu d’un Ajuntament atiar el racisme i la discriminació, sinó treballar per la cohesió social i la convivència. No podem convertir el nostre Consistori en un instrument policial i de control que persegueixi aquells que per múltiples raons es trobin en una situació ja de per si prou complicada.

Aquesta mesura sense sentit ni fonaments, només dóna ales aquells qui cada cop amb menys respecte i sense escrúpols, criminalitzen el col·lectiu de nouvinguts, culpabilitzant-los de la situació econòmica, dels baixos salaris o de la manca de treball. En moments de crisi econòmica, de fi de l’era del totxo i el diner fàcil, aquesta mesura de control de la immigració representa la idea que el problema és l’immigrant i no l’empresari que s’ha enriquit a costa de destruir la nostra comarca, els bancs que ens asfixien dia a dia, els polítics corruptes o les multinacionals que traslladen la producció a altres països en busca de més beneficis.

Acceptar aquesta mesura doncs, és acceptar el discurs racista i xenòfob. És acceptar ciutadans de primera i ciutadans de segona. . Per això des de Maulets, exigim la retirada immediata d’aquesta mesura.

Ja és al carrer el número 1 de "En Marxa!", la revista nacional de Maulets, el jovent independentista revolucionari

2010-01-07T06:49:00.000-08:00

Després de molt de temps sense una publicació escrita a nivell nacional, Maulets, el jovent independentista revolucionari, tornem a engegar aquest projecte amb la intenció que sigui present arreu del país semestralment.La publicació En Marxa! pretén ser una eina de reflexió, així com de difusió de la feina nacional de Maulets. Pots descarregar-la clicant aquí o llegir-la en línia aquí.Per aconseguir la versió impresa de la revista, posa't en contacte amb l'assemblea més propera o envia un correu electrònic a enmarxa@maulets.org

Maulets Osona farà campanya activa pel “SÍ“ en el referèndum sobre la independència nacional del poble català

2009-11-23T09:00:00.000-08:00

Des de Maulets Osona entenem necessari donar suport a una consulta democràtica i popular, i treballar per un ampli resultat favorable a la plena sobirania nacional del poble català. Entenem que el dia 13 de desembre significa un avenç en la construcció nacional dels Països Catalans i, tot i tenir certes discrepàncies en com es formula la pregunta als ciutadans, creiem que la consciència independentista i la realitat nacional es faran més evidents en el dia a dia dels catalans i les catalanes, gràcies a mobilitzacions com aquestes. Des de Maulets seguirem lluitant en tots els fronts en defensa del nostra territori, cultura, llengua i nació. Seguirem treballant colze a colze amb els més de 2000 voluntaris per el referèndum independentista, i sobretot seguirem el combat per la reunificació de la nostra nació, els Països Catalans, i un pas més serà el diumenge dia 13 de desembre.

Ànims, JOVENT, el 13 a votar, el 14 a lluitar!!!

Dia a dia CONSTRUINT LA INDEPENDÈNCIA, LA REUNIFICACIÓ I EL SOCIALISME!

JOVE, TU DECIDEIXES EL FUTUR DEL NOSTRE POBLE!

EL COMBAT MAULET CONTINUA!!!

Ni opressores ni oprimides: el jovent construïm relacions lliures de violència!

2009-11-23T08:56:00.000-08:00

Enguany, 16 dones han estat assassinades als Països Catalans. 16 víctimes mortals més de la violència masclista, però no pas les úniques, ja que el sistema de dominació patriarcal condemna a mort milers de persones cada dia. Les pallisses, la mutilació genital, la violació o el bullying, són tan sols l'expressió gràfica i material d'una violència que va molt més enllà i s'endinsa, en forma de coacció, dins de cadascuna de nosaltres. Aquesta opressió invisible, condiciona els nostres desitjos, les nostres emocions i ens condemna a unes relacions personals en termes de desigualtat.

D’exemples d'aquestes violències invisibles, quotidianes, d’estar per casa, en tenim a cabassos. I moltes d'elles les interioritzem inconscientment en la infantesa i l'adolescència. Segons dades de la Fundación Mujeres, el 32,1% dels nois i el 14,4% de les noies consideren legítim comportaments tant directament sexistes i violents com que el noi obligui a la parella a follar de tant en tant. Altres dades igualment preocupants de la mateixa fundació, afirmen que molts nois i noies joves consideren normal controlar el telèfon mòbil de la seva parella, les seves amistats o la seva roba.

I què hi tenim a dir les persones joves? Quan se'ns pregunta què volem ser de grans, potser no sempre ho tenim clar. Però el que si que tenim clar és el que no volem ser. No volem ser víctimes ni responsables d'aquesta violència mil·lenària, que ni és normal ni és natural. No volem morir a mans d'algú que ens creu propietat seva. No volem ser maltractades ni física, ni psicològicament. No volem ser el sac de boxa on algú desfoga totes les frustracions que genera el patriarcat. No volem ser criminalitzades per haver avortat. No volem ser moneda de canvi de cap proxeneta, els gestors del tercer negoci més lucratiu del món. No volem que s'associi prostitució amb delinqüència, ni que se'ns detingui per utilitzar el nostre cos com volem o -de vegades- com podem. No volem ser condemnades a l'anorèxia per un model de bellesa antinatural que, ajudat per la publicitat, ens fa creure que la desnutrició és cool. No volem que ens planifiquin la vida ni les relacions personals. No volem ser educades en una sexualitat obscura, prohibida, malalta. No volem sotmetre ni ser sotmeses! Volem gaudir i ser propietàries del nostre cos, volem viure lliurement el nostre desig. El jovent desitgem deslligar-nos de les manilles de la dominació. Desitgem ser propietaries de les nostres vides i dels nostres objectius. Desitgem desterrar qualsevol forma d'explotació de la faç de la terra. Desitgem poder-nos viure tal com som. Desitgem una educació sexual i afectiva que ens ensenyi a respectar i a ser respectades, a viure la passió sense repressions morals. Desitgem poder follar i estimar com vulguem i a qui vulguem. Desitgem inventar noves maneres d'explicar el que som i de definir-nos, que fugin de la rigidesa de les etiquetes amb què ens classifiquen socialment. Desitgem poder decidir si tenim criatures o no i desitgem poder decidir quan i on tenir-les, en contra del que pugui dir l'Esglèsia i les lleis dels Estats. Desitgem tenir el dret a decidir sobre els nostres propis cossos!

Som els i les joves els que hem de posar les bases d'un nou model de relacions, on la coacció i la submissió no hi tinguin cabuda.

Per l'alliberament sexual i personal, construir relacions lliures de violència!

Maulets i CAJEI, Novembre del 2009.

Esborrem el Tractat dels Pirineus!

2009-11-07T03:56:00.000-08:00

Dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.
Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.
Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.
Divisió que els Estats controlen com els hi convé :
- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.
- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.
- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió.
- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.
Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.
Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.
Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.
També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.
Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!
Esborrem el Tractat dels Pirineus!
350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència! Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans

Massiva participació als actes de la diada a Vic

2009-09-12T04:26:00.000-07:00

Unes dues-centes persones van participar a la manifestació convocada per la CEI i la CUP a Vic. La manifestació va començar a la Plaça del Carbó i va finalitzar davant el monument a Bac de Roda, on es van llegir els diferents parlaments de la CUP, el Casal Manel Viusà, Alerta Solidària i la SEPC i Maulets. Finalment es van cantar els segadors, per deixar pas a una multitudinària Marxa dels Vigatans

Fotos: Adrià Costa ( osona.com)

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!

2009-09-09T02:29:00.000-07:00

Arriba, com cada any, l'11 de setembre, diada en què commemorem la caiguda de Barcelona. Una data que ens recorda, com el 25 d'abril o el 7 de novembre, que encara no som lliures, que encara restem sota el jou espanyol i francès, i que la lluita i la resistència seran tan necessàries avui com ho van ser en l'heroica defensa de Barcelona si volem alliberar el nostre poble de l'opressió que patim com a persones, com a nació i com a treballadores.

Mentre la nostra terra resti esquarterada i dividida i dominada pels estats capitalistes espanyol i francès, la llibertat plena de la nostra gent serà una quimera i ens haurem de conformar a viure de les engrunes que cauran de la taula dels nostres amos, que aquells que ens administren treballaran per recollir i mostrar com una victòria, ensenyant-nos a resignar-nos-hi. El sainet protagonitzat pel tripartit per negociar el finançament ho escenifica clarament. La nova escena del teatret arriba ara amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut d'autonomia del Principat. La classe política veu perillar el tros de cadena que havien sumat a la que ja ens lligava, i que semblava que ens donava més marge de moviment. No s'han plantejat, com cada cop fem més gent, que el que cal és començar a estirar per arrancar l'estaca que ens manté lligats.

Sembla que alguns sectors comencen a entendre que cal avançar cap a la reivindicació del dret d'autodeterminació. No han d'oblidar, però, que qualsevol avanç que pretenguin fer ha d'estar basat en la lluita i la mobilització; faran bé de malfiar-se, doncs, dels partits polítics, que per bé que es reivindiquen sobiranistes o fins i tot independentistes, han mostrat sobradament la seua voluntat de restar tancats en les institucions que els donen de menjar. El canvi “des de dins” s'ha mostrat clarament com una farsa, i més en un estat com l'espanyol en què, tot “atado y bien atado”, són habituals les il·legalizacions de partits i organitzacions, i en què la negació del dret d'autodeterminació és una constant: des de preveure en la Constitució l'actuació de l'exèrcit per a protegir la “indisoluble unidad de España” a mobilitzar la cavalleria mediàtica i judicial pel referèndum que s'ha de celebrar a Arenys de Munt.

Els estats francès i espanyol són, a més d'instruments uniformadors i negadors de la diversitat, instruments del capitalisme a casa nostra. El seu caràcter de classe es fa evident quan la resposta a la crisi financera són les injeccions de capital als bancs. Quan el sistema entra en fallida, els governants surten a reflotar institucions privades. Al carrer, l'atur no deixa de créixer mentre els governs pacten EROs.

Cal que quedi clar, per tant, de quina banda estan els governants perquè no ho oblidem mai més, i que la resposta ha de venir de sota, de les treballadores mateixes, per construir unes noves relacions socials que situen les persones i no el benefici privat al centre de la societat.Cal, doncs, lluitar, organitzar-nos en tots els àmbits de les nostres vides. La lluita comportarà repressió, i d'exemples no en falten: enguany fa cent anys, a Barcelona es vivia un dels episodis de repressió més crua de la història de la ciutat, la coneguda com a Setmana Tràgica, en què l'exèrcit espanyol va reprimir durament les mobilitzacions populars. També aquest any fa setanta anys del final de la Guerra Civil, iniciada per tallar de soca-rel els processos revolucionaris que es vivien al nostre país i amb la qual s'iniciava un dels períodes més foscos i de repressió més dura de la història de l'estat espanyol. Avui dia la repressió també ens colpeja, i ara són els mossos d'esquadra els encarregats de carregar contra les mobilitzacions d'estudiants i treballadors. I aquesta tardor podríem patir un dur cop repressiu amb l'empresonament del Karim, jove de Vilanova, per participar en una mobilització contra la crisi, i de dos joves de Manresa, acusats de tombar el toro del Bruc. Hem d'estar preparats, doncs, i donar-hi resposta: amb la solidaritat activa i la mobilització. Cal deixar ben clar que la repressió no ens aturarà, perquè la lluita per l'alliberament nacional, social i personal és imparable. Perquè sempre hi haurà veus que es rebel·laran contra la injustícia.

Ha arribat l'hora de la lluita i de l'autoorganització de les classes populars catalanes per construir uns Països Catalans lliures i sense cap tipus d'opressió ni discriminació en un món sense capitalisme. Perquè seguim amb el puny alçat, fent onejar les mateixes banderes de llibertat amb les que els nostres avis i àvies ompliren d'anhels i esperances la història d'un poble i una classe.

Amb més força que mai, construïm la Independència i la Revolució!

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!

Visca la terra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari. Països Catalans, 11 de setembre de 2009

2009-09-01T07:15:00.000-07:00

Marxa dels Vigatans.

2009-09-01T07:10:00.000-07:00

MARXA DELS VIGATANS / 10.9.2009

Santa Eulàlia de Riuprimer -18.45- plaça de la Rectoria: Lliurament de la Flama dels Vigatans.

Entre les 18 i les 20h. Sortida de totes les columnes cap a Vic.

Vic -21.30- Monument a Bac de Roda. Lectura del Romanço del Bac de Roda. Ofrena i entrada de les columnes. Encesa de les torxes de la Marxa dels Vigatans amb la Flama.

-22.00- Plaça de la Catedral: Arribada de la Marxa dels Vigatans. Acte d´homenatge a Antoni Pladevall. Crema del Decret de Nova Planta. Himnes.

-22.30- Gegants i castells. Botifarrada i begudes de la terra. Concert del Belda i el conjunt Badabadoc + PDCAT.

més informació a www.marxadelsvigatans.cat

Alegria, que és Festa Major!

2009-06-26T03:17:00.000-07:00

Les nostres sexualitats no estan en venda!

2009-06-26T03:06:00.000-07:00

Enguany, 40 anys després de la revolta de Stonewall, la criminalització i l'homofòbia segueixen atemptant cada dia contra totes les persones que viuen la sexualitat d'una manera diferent a l'hegemònica; és per això que creiem més necessari que mai fer de les nostres sexualitats una eina política, sortir al carrer per reivindicar i rememorar aquella jornada en què lesbianes, gais, trans... van resistir l'agressió policial amb dignitat i van ser la llavor del moviment per l'alliberament gai. L'assimilació del sistema capitalista de la cultura gai es fa cada dia més palesa amb la progressiva mercantilització de les sexualitats no normatives. És més, l'Estat Francés i l'Espanyol són el tercer i el quart respectivament pel que fa a ciutats de referència homosexual, i específicament masculina. Entre aquests municipis trobem Barcelona, València, Elx, Alacant o Benidorm, totes elles, ciutats importants per als estats capitalistes. A més a més, s'ha de tenir en compte que esta mercantilització de les nostres sexualitats té greus conseqüències en la dicotomia centre/perifèria. Amb la generació d'aquests "espais de llibertat", les empreses capitalistes amb la col·laboració de l'Estat creen miratges de llibertat sexual que faciliten l'èxode LGTB de la perfèria al centre, a la metròpoli, per fugir de la forta criminalització i opressió que es fa més notable a les ciutats petites. Aquesta dinàmica no només migra tot avanç cap a una revolució de valors als pobles i ciutats petites, sinó que, a més a més, concentra a la metròpoli les persones amb sexualitats dissidents que aposten per la marginalitat i la guetització com a vies d'escapatòria. Però no hem d'oblidar que viure al marge del model establert no és més que una interiorització de l'homofòbia. Així doncs, davant la creació de zones comercials gais que mercanilitzen les nostres sexualitats i comporten una major guetització del col·lectiu, apostem per la creació i visibilització d'altres espais externs als circuits comercials d'interrelació on poder escapar de l'heteronormalitat i gaudir d'una sexualitat lliure dels rols patriarcals amb què hem estat educades. Entenem que acceptar la segregació imposada per l'homofòbia i la transfòbia, acceptar l'expulsió que comporta no seguir els models dominants heteropatriarcals no és una via per a la llibertat ni per a la rebel·lia sinó una condemna a la marginalitat, una marginalitat que atempta contra la lluita per un canvi revolucionari de la societat, que impedeix la construcció d'una societat sense models, on cadascuna de nosaltres puguem construir i inventar la nostra sexualitat lliurement, sense models prefixats on fer-hi encaixar la nostra manera d'estimar, de mantenir relacions sexuals i de relacionar-nos. Com a catalanes, no només patim l'opressió sexual, també ens trobem sota un estat d'opressió nacional, d'opressió com a poble, i com a classe treballadora: estem sexualment oprimides pel fet de viure dins d'un sistema de dominació heteropatriarcal, socialment oprimides pel fet de viure en una societat capitalista i nacionalment oprimides perquè no podem decidir lliurement com a poble. Davant d'aquestes múltiples dominacions que condueixen les nostres vides, cal fer un pas ferm vers l'alliberament tant sexual, econòmic com nacional, ja que només així podrem arribar a ser realment lliures com a individus i com a poble. Per tots aquests motius, Maulets apostem per la igualtat social per tal que el reconeixement de les diferències no supose haver d'admetre situacions opressives i degradants com les que omplen la qüotidianitat actual. Cal lluitar i acabar amb l'heterosexisme i els rols de gènere, amb la mercantilització del sexe i de l'amor per poder construir entre totes una societat lliure d'estereotips, on cadascuna i cadascun de nosaltres puguem construir la nostra sexualitat a la nostra mida, sense restriccions de sexes, sense límits. Per tot això, cal dotar de combativitat i portar al carrer la lluita LGTB. Cal que el 28 de juny sortim totes juntes al carrer.

Maulets, el jovent independentista i revolucionari28 de juny de 2009

COMUNICAT DE DENÚNCIA A L'ACTUACIÓ POLÍTICA QUE PRACTICA L'AJUNTAMENT DE VIC

2009-06-19T08:02:00.000-07:00

Davant dels fets ocorreguts el passat 20 de febrer de 2009, els quals han desembocat en un judici que només es pot qualificar de polític en vistes de la falta de proves, i sota acusacions absolutament tergiversades de la realitat, així com la sentència a què ha estat condemnat un militant de maulets, acusat d’unes presumptes pintades al centre de Vic, i que el sentencia a 8 dies de treballs socials amb una alternativa d’arrest domiciliari, l’assemblea de Maulets Osona ens veiem obligats a fer les següents consideracions:

Entenem aquest nou atac polític cap al moviment independentista vigatà i de retruc osonenc, com una part més de la política repressiva que practica l’ajuntament de Vic contra les alternatives reals de canvi democràtic vigatanes.

Denunciem que l’equip de govern actua i aplica les seves normes i lleis de convivència en funció de l’activitat política que es porta a terme, a partir de la pressió i repressió que aplica la Policia Politico-Municipal de la nostra ciutat, en consonància amb la seva visió de la societat i la nació.

Denunciem les identificacions reiterades i denúncies, així com el control policial que patim els militants de l’esquerra independentista, i tots els mètodes de silenciament mediàtic, arribats a uns extrems intolerables.

D’altra banda anunciem mobilitzacions i una campanya de denúncia pública, per acabar amb aquesta situació que només fa que reafirmar el que portem denunciant fa més de deu anys.

Exigim responsabilitats a l’equip de govern així com en els cossos policials de la ciutat.

Volem deixar MOLT clar que aquestes actuacions no ens faran aturar en el nostre camí cap a una veritable política democràtica, i que no renunciarem a la lluita per la llibertat i la millora de la vida al nostra país i a la nostra ciutat.

Animem a tota la societat civil osonenca i especialment a la vigatana, a sumar-se a la denúncia i així mostrar el seu rebuig sincer a la política de criminalització que pateixen els que creuen en les alternatives que ens permetin avançar cap a una societat realment justa.

Assemblea de Maulets Osona, juny de 2009. PAÏSOS CATALANS.

Idees per entendre el capitalisme i les seves conseqüències

2009-06-18T00:34:00.000-07:00

Lloc: La Torratxa
HOra: 19:30
Dia: Dissabte 20 de Juny

Emmarcat dins el cicle de conferències Decreixement i resistència al capitalisme, aquest dissabte dia 20 de Juny a les 19:·30 en Karim ens exposarà algunes idees per entendre millor el funcionament del sistema capitalista, les crisis i les seves consequències.

Manifest " Aturem l'Empresonament de Karim"

Adhesions enviant un correu a alertasolidarita@alertasolidaria.org.

ATUREM L'EMPRESONAMENT DEL KARIM DE VILANOVA

Culpables com en Karim,també ho diem clar: capitalisme és crisi!

Els treballadors i treballadores de Vilanova i la Geltrú, d'arreu dels Països Catalans i d'aquest nou món globalitzat patim directament i més que ningú les conseqüències de l'actual fase econòmica. Conseqüències sobre l'accés al treball, a l'habitatge i a prestacions socials cada dia més precàries i en continuats processos més o menys encoberts de privatització.

Quan les primeres mobilitzacions de treballadors i de treballadores prenien els nostres carrers al crit “que la crisi la paguin els rics”, els diferents governs prenien mesures per desactivar l'auge de les protestes i l'organització ciutadana al marge de les estructures sindicals pactistes habituals. Al silenci mediàtic s'hi va sumar la directriu de reprimir aquestes mobilitzacions. Només en aquest context podem entendre la càrrega dels Mossos d'Esquadra contra l'acció simbòlica i pacífica d'abocament de fems davant del Banc d'Espanya, a Barcelona, el dia 15 de novembre del 2008. Només en aquest context podem entendre la posterior detenció del company Karim. I només en aquest context podem entendre el perquè tres mossos i un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona van testificar corporativament contra en Karim assegurant que havia colpejat amb una triple patada voladora a un policia, tot en un judici on es van mostrar unes imatges en les que no s'hi veia res del que descrivien.

Ara el Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, recorrent a la figura de la pena-multa, ha imposat una condemna de presó contra en Karim, eludible amb el pagament d'una multa de 400 €. En el cas de no pagar aquesta multa, en Karim serà empresonat durant 50 dies. Es castiga de nou la pobresa amb mesures com aquestes que permeten als qui tenen més diners eludir la presó sense dificultats. En el cas del Karim,el cinisme de la sentència és major perquè va ser precisament la denúncia de la discriminació econòmica contra les classes populars el que el va empènyer a manifestar-se.

És per això, que en un acte de coherència, i coma denúncia del caràcter classista d'aquestes mesures punitives(penes-multa), en Karim ha decidit no pagar la multa i per tant, l'Estatl'hauria d'empresonar durant 50 dies.

És per això que, NOSALTRES, col·lectius i persones sotasignants, totdemanant-vos la vostra implicació i col·laboració en la campanya solidària engegada des de Vilanova i la Geltrú,

1. Proclamem la nostra solidaritat amb en Karim Akbih Verdaguer, veí deVilanova i la Geltrú, militant independentista i sota amenaça de complir 50 dies de presó per haver-se plantat al xantatge de la crisi econòmica ial xantatge d'una multa de 400 €.

2. Denunciem la injusta situació d'amenaça de presó que ha de suportar elKarim, i lamentem que l'Estat vulgui empresonar algú que com ell com et el delicte de no romandre passiu davant les problemàtiques socials que pateixel nostre poble.

3. Remarquem el nostre convenciment que tot plegat és fruit d'un context polític pel qual, les autoritats del país esmercen esforços per silenciar,criminalitzar i si cal, reprimir, aquelles expressions populars que denuncien les conseqüències de l'actual fase econòmica sobre la classe treballadora catalana.

4. Finalment, EXIGIM LA NO EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIA, ja que som majoria els qui, com en Karim, som culpables de l'únic delicte que aquí es pretén castigar: treballar perquè no siguem els de sempre els qui continuem pagant els plats trencats del sistema capitalista.

Cicle de Conferències. Decreixement i resistència al capitalisme

2009-05-28T08:32:00.001-07:00

Dimarts 26 de Maig a les 20h

Canàries a l’ombra del turisme de masses
“Por mucho maquillaje publicitario en el exterior sobre nuestras bondades paisajísticas y la calidez de nuestros entornos naturales, la peor cara de las islas sigue siendo la de pelotazos urbanísticos en los litorales y las colas del paro que evidencian la fantasmagoría de nuestros barrios, pero todo bien ocultadito para que no se vea como los feísimos polvorines militares del ejército que por muchos lugares de las islas con sus murallas acorazadas ofrecen un misterio para nada sobrenatural.”
A càrrec de Samir Delgado

Dimecres 27 a les 12h a la UVic

Podem viure sense capitalisme
Durant més de dos anys, l’activista català Enric Duran ha obtingut préstecs per un total de 492.000€ de 39 entitats bancàries i ha destinat els diners, segons diu, als moviments socials que miren de construir alternatives. La qüestió és que ha anunciat públicament que no pensa tornar els diners i defineix la seva acció com un acte d’insubmissió a la banca, com una nova forma de desobediència civil.
A càrrec d’Enric Duran

Divendres 29 a les 19h a la biblio de la Torratxa

Presentació del llibre 10 anys revolucionant el barri
Deu anys, o potser més, traçant xarxa, intervenint a nivell local, obrint espais i temps d’autonomia col·lectiva, bevent de les resistències passades, donant a llum pròximes experiències d’alliberament. Deu anys, o potser més, traient la política al carrer, reapropiant-nos de les places, imaginant el barri que desitja la gent que el viu i el treballa i el gaudeix i el pateix; defensant el barri de qui el mal administra. Deu anys, o potser més, practicant el recolzament mutu, la solidaritat entre persones i projectes, dibuixant l’altre mapa de Sants. Més de deu anys resistint al poder, inventant-ne alternatives.
Conferència a càrrec de membres de l’Assemblea del Barri de Sants

A continuació...
Presentació de la Coordinadora de Festes Majors Autogestionades
Les Festes Majors Autogestionades apareixen a partir de la necessitat en diversos pobles i barris de completar la Festa Major “oficial” amb activitats pensades des de i per al jovent però també per donar un pes important a les diferents expressions de Cultura Popular i ser espais on visibilitzar les reivindicacions i conflictes socials

Dissabte 20 de Juny a les 19:30 a la biblio de la Torratxa

Idees per entendre el capitalisme i les seves conseqüències

Karim es troba pendent de complir una pena-multa de 50 dies de presó valorats en 400 € per manifestar-se contra la crisi economica i el capitalisme. Ell millor que ningú sap que combatre la crisi comporta repressió. Atès que la seva posició és la de no pagar l'equivalent en diners, els propers mesos es preparen per afrontar l'ingrés a presó. El motiu d'aquesta decisió, és la de desobeir les penes-multa en considerar-les una mesura classista (perquè estableix un preu en diners per la presó, discriminant entre les qui tenen recursos i les qui no), i una eina de pressió cap als moviments socials. Així han recordat el cas del jove d'Esplugues de Llobregat, detingut i empresonat 10 dies per penjar-se d'un edifici en denúncia del Pla Caufec (macroprojecte urbanístic que afecta Collserola), així com el d'altres participants en actes de desobediència civil o simples manifestacions, amenaçats amb penes de presó.

A càrrec de Karim

Organitzen: Maulets, SEPC i CSA la Torratxa

Torna l'Esclat, el concurs de grups joves dels Països Catalans

2009-05-17T13:15:00.000-07:00

Emmarcat en l'edició d'enguany del Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans (16, 17, 18 i 19 de juliol a Berga, el Berguedà) torna l'Esclat, el concurs de grups de música joves organitzat per Maulets.

Com funciona el concurs?

L'edició de l'Esclat del 2009 es realitzarà a traves de la xarxa. A través del web del Rebrot, es podran escoltar les cançons dels grups i consultar la breu explicació de cada participant. Així, tots els visitants que ho desitgin podran escollir el grup que més els agradi.

Quin premi ofereix l'ESCLAT?

Entre tots els grups participants s’escollirà el grup guanyador. El 25 de juny de 2009 es tancaran les votacions. El premi per al primer classificat serà obrir el concert de dissabte 18 de juliol de 2009 a Berga. El segon classificat tocarà durant el concert del divendres 17 de juliol. D'aquesta manera els grups guanyadors podran compartir escenari amb grups de renom per tal de donar-se a conèixer.

Quins requisits s'han de complir?

-La llengua habitual en les cançons del grup, i en especial de la cançó que es presenta a concurs, ha de ser la llengua catalana.

-No tenir cap disc editat. Les maquetes no compten.

-La cançó presentada no pot estar registrada a la SGAE. L'Esclat és un concurs que difon les cançons sota llicència Creative Commons, no Copyright. Per això caldrà un document, que la mateixa organització us facilitarà, acceptant les condicions del concurs i declarant sota responsabilitat de la persona signant que la cançó no està registrada a la SGAE.

-Cal que la cançó sigui pròpia del grup, no es poden presentar versions.

Què cal fer per participar-hi?

Enviar un correu electrònic a rebrot@maulets.org amb les dades del grup, la cançó i una persona de contacte. L'organització us farà arribar un document que haureu de signar i fer arribar, juntament amb la cançó enregistrada en un CD, a l'adreça postal que us enviarem.

Per qualsevol dubte dirigiu-vos al correu rebrot@maulets.orgLa data límit per la inscripció és el 30 de maig de 2009

Maulets, el jovent independentista revolucionari

1 de maig de 2009: construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució!

2009-04-30T09:15:00.000-07:00

El jovent dels Països Catalans afrontem aquest 1 de maig de 2009 en unes condicions de precarietat absoluta. L'atur, la temporalitat, la previsible retallada de despeses socials, la repressió, la incertesa respecte el nostre futur i la mercantilització de l'ensenyament superior no són fenòmens nous per a nosaltres. Tanmateix, l'actual situació de crisi econòmica ha obert un escenari en què sembla que qualsevol atac als nostres drets està permès. Els rescats a les entitats financeres que han jugat amb els estalvis de milions de treballadors i especulat amb les nostres necessitats, i fins i tot les nacionalitzacions temporals de bancs són les úniques respostes que l'estat capitalista és capaç de donar a una de les pitjors recessions que ha conegut la humanitat.

La crisi actual deriva de l'ofensiva neoliberal que hem patit en les darreres dècades, sobretot les joves i les precàries de tot el món. La desregulació dels mercats financers que ha permès als grans capitalistes controlar l'economia sense necessitat d'enfrontar l'organització de la classe obrera està al darrere de la bombolla que va esclatar ara ja fa quasi dos anys. La reducció dels salaris i la inestabilitat laboral, la privatització dels serveis socials han limitat tant la capacitat de consumir de la majoria de la humanitat que préstecs i hipoteques eren la única manera de garantir, mitjançant el consumisme, l'estabilitat econòmica (la venda dels productes sobrants) i política (la desmobilització generalitzada). La crisi ecològica, alimentària, humanitària, immobiliària deriven també de la fam de benefici sense límits per part de la minoria de privilegiats que s'enriqueixen amb la nostra misèria.

Ara que venen les vaques magres el capitalisme es despulla de les seues múltiples màscares i ens mostra la seua naturalesa: la supremàcia de les coses sobre les persones, de la mercaderia sobre la vida, dels beneficis sobre els drets i llibertats. L'eixida de la crisi que proposa la patronal és major flexibilitat i facilitats per a l'acomiadament. La solució dels bancs i grans financers, els rescats amb els diners de tots, la socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys. Els sindicats majoritaris continuen proposant pactisme, desmobilització, instrumentalització política i traïció... solidaritat davant la crisi. Solidaritat amb qui? Amb aquelles que s'enriqueixen dia a dia amb la nostra desgràcia.

La classe política, mentrestant, roman impassible davant la situació dramàtica de milions d'aturats, immigrants, autònoms empobrits, estudiants. Al nostre país, la corrupció esquitxa la pràctica totalitat de les formacions polítiques: PP, PSOE, BNV, CiU, UM, UMP; com també la policia es veu afectada pels escàndols. Però la repressió contra estudiants, ecologistes i anticapitalistes segueix sent la única resposta per part dels estats espanyol i francès.

La crisi no sembla haver alterat en absolut els plantejaments de les altes esferes del poder polític i econòmic, però deixa més clar que mai, a ulls de milions de persones que el capitalisme no ens serveix. Aquest sistema es mostra absolutament incapaç de satisfer les necessitats de la major part de la població mudial: luxe contra misèria global en són el principal resultat.

Convé que tinguem ben present, en tant que joves i, per tant, víctimes predilectes de l'explotació capitalista que aquest sistema no és un càstig diví, sinó una de les possibles formes d'organitzar la societat mundial. La refundació del capitalisme, per cortesia dels presidents Sarkozy i Zapatero, és només un intent de tornar a posar en marxa aquesta immensa maquinària de destrucció (de pobles, vides, ciutats, ecosistemes, llibertats), no una solució als nostres problemes. La perversitat d'aquest sistema no es troba en el fet que puga entrar en crisi, sinó en què la injustícia, la despossessió i la submissió de la majoria són el seu eix central, sense el qual no pot funcionar.

Aquest 1 de maig doncs, el jovent tornem a mobilitzar-nos amb la intenció de recuperar l'esperit rebel i de combat de la classe treballadora. L'esperit combatiu també del nostre poble que, ara fa un segle, plantava cara a l'imperialisme i l'opressió, enfrontant-se a l'aparell repressiu de l'estat en la Setmana Tràgica.

Davant la crisi actual no podem quedar-nos de braços creuats esperant que els salaris baixen i les condicions de treball empitjoren per tal de tornar a ser rendibles per als empresaris. És el moment d'impulsar alternatives, de construir una economia diferent, democràtica, no explotadora, solidària. És el moment d'organitzar-nos per reclamar millors condicions de treball, subsidis indefinits, control popular dels recursos públics, col·lectivitzacions dels bancs, habitatge digne i per a tothom.

Cal que ens mobilitzem i ens autoorganitzem per resoldre els nostres problemes, perquè ningú més no ho farà. Cal que plantem cara a la repressió amb l'acció directa.

Pel 30 d'abril i l'1 de maig, recuperem el el Dia Internacional del Sabotatge i el Dia dels i les Treballadores. Construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució.

La lluita ens dóna el que el poder ens pren!

Maulets, el jovent independentista revolucionari

1 de maig de 2009

Davant les agressions a la classe treballadora, sortim al carrer

2009-04-30T02:53:00.000-07:00

2240 ERO durant l'any 2008, més de 2000 acomiadaments diaris, centenars d'ERO en marxa, milions d'euros entregats a les mans que han provocat aquesta crisi a canvi de no res, directives europees d'expulsió de treballadors i treballadores immigrants, preparació per part de sindicats grocs i empresaris de propostes que portaran a l'abaratiment dels acomiadaments i a l'augment de l'edat de jubilació són algunes de les moltes agressions que, amb l'excusa de la crisi, està patint la classe treballadora.

Ja estem pagant la seva crisi, els exemples exposats no són més que una petita part de les propostes que els governs espanyol i francés estan realitzant en la seva política de “reinventar el capitalisme”. I el futur no pot ser més desalentador: les opcions neoliberals són les úniques sortides que aporten els governs europeus a aquesta crisi; l'augment de l'explotació i l'empobriment de les classes populars són les úniques alternatives que es poden aportar des del sistema econòmic i productiu actual, un sistema creat per i per a les èlits econòmiques. L'única alternativa per a la classe treballadora passa per una proposta feta des de la classe treballadora, basada en els nostres interessos com a col·lectiu.

Per tal d'assolir els nostres objectius és necessària l'acció col·lectiva. Primer de tot cal demostrar el nostre rebuig a les polítiques antiobreres destinades a salvar uns pocs de la crisi i condemnar la majoria; cal deixar clar que no ens empassarem que es tracta d'un procés democràtic si no té en consideració la majoria de treballadors i treballadores, per molt que tingui el suport de les corruptes cúpules dels sindicats grocs (CCOO, UGT, USO, etc.). No aconseguiran que ens unim a la seva croada per salvar el capitalisme: nosaltres sortirem a mostrar tant el nostre rebuig a les seves propostes com les nostres alternatives basades en l'interés de la majoria. Davant les polítiques econòmiques dels estats espanyols i francés, sortim al carrer!

Sortim al carrer contra els processos de privatització dels serveis públics. En especial contra els processos de privatització de l'ensenyament encetats amb les aplicacions del Pla Bolonya i la propera aplicació de la LEC, i en suport dels companys i les companyes que defensen la implantació d'un ensenyament públic, català i de qualitat.

Sortim al carrer contra l'aprovació per part dels governs d'ERO presentats per empreses que han obtingut grans marges de benefici en els últims anys, i en favor de l'ocupació i posterior nacionalització de les empreses que plantegin tancaments, així com dels sectors estratègics de l'economia. Sortim al carrer contra les polítiques d'expulsió dels treballadores i les treballadores immigrants, i en favor de la regularització sense condicions i la disminució de la jornada laboral per tal de garantir el dret de tothom a treballar en unes condicions dignes. Sortim al carrer per reclamar la nacionalització de la banca, per exigir més i millors serveis públics i per reivindicar el dret a un treball digne i no alienant.

Sortim al carrer perquè creiem en l'autoorganització de la classe obrera, en el seu paper protagònic, en el seu esperit i en les seves pràctiques diàries de lluita, resistència i solidaritat. Sortim al carrer, en definitiva, per exigir un canvi de model socioeconòmic, per substituir un model basat en l'explotació de molts en favor d'uns pocs per un model basat en l'interés general, en el benefici de la majoria, en la solidaritat i en el treball.
Contra el capitalisme i les seves crisi, per una alternativa socialista. SORTIM AL CARRER

300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència

I Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans

2009-04-20T12:04:00.000-07:00

Arriba el I Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans, nascut amb la voluntat d'esdevenir una eina perquè el jovent català compartisca creacions literàries i estimule la seua creativitat.El certamen culminarà el dissabte 18 de juliol del 2009 en el marc del Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans. Les persones participants disposaran, entre altres coses, d'un espai on compartir les creacions literàries amb altres participants i autors.

Torna el Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans

2009-04-19T05:37:00.000-07:00

Després de l'aturada de l'any passat, torna el Rebrot, l'aplec de joves dels Països Catalans. I torna a Berga després de l'estada a Argentona (el Maresme) el 2007. Un aplec que, per primera vegada, serà totalment gratuït. Un aplec farcit d'actuacions musicals, de cultura popular, de tallers i d'activitats polítiques, que centrarem en la lluita del jovent contra les crisis del sistema i cap a la creació d'alternatives. Un aplec en què, per primera vegada, se celebrarà un certamen literari, de narrativa i poesia de temàtica social, a més del concurs de grups joves dels Països Catalans, l'Esclat. Un aplec que, en definitiva, convertirà en Berga durant aquest cap de setmana de juliol en un espai de trobada, de festa i també de lluita, d'intercanvi d'idees i experiències entre joves vinguts d'arreu dels Països Catalans. Un espai de llibertat per a capgirar tot allò que ens han imposat, un punt més des d'on seguir avançant en la independència i la revolució!Us hi esperem a totes! Més informació: http://www.rebrot.org/

18 d'abril: 3ª Jornada de Cultura Popular

2009-04-15T08:10:00.000-07:00

El proper dissabte 18 d’abril l'Associació per la Cultura Popular Catalana de Vic amb la col·laboració de la CUP celebrem la 3ª diada de Cultura Popular a la nostra ciutat. El nostre desig amb aquesta diada és donar conèixer i difondre les diferents expressions de cultura d'arrel tradicional del nostre país. Enguany no hem volgut deixar passar l'ocasió de celebrar com es mereix l' any de Joan Amades, gran folklorista català que, amb el seu incansable treball de recerca i investigació, ens ha fet saber avui en dia tota l'essència de la nostra cultura popular d' arrel tradicional i la coneixença dels nostres costums.
És per això que en aquesta edició volem retre-li homenatge amb una gran festa de Cultura Popular. Amb el consolidat campionat de bitlles catalanes, un grup d' animació infantil, el correfoc (eix vertebrador de l' essència cultural dels Països Catalans) i el fi de festa d´aquest any amenitzat per la música de la Coloma i el Puma, no volem deixar d'organitzar una cercavila a l'alçada d' aquest aniversari. La tarda del 18 d'abril ens acompanyaran tota una sèrie de gegants, capgrossos, bestiari, músics, bastoners, panderos, ball de gitanes, ball de cercolets, un esbart dansaire, un grup de falcons i una colla castellera d' aquí i d' altres viles i ciutats de Catalunya, vertaderes ànimes i protagonistes de moltes Festes Majors.
Desitgem que per unes hores, els carrers del centre històric de Vic, plens de tots aquests entremesos de Cultura, es converteixin en el cor de la cultura d' arrel tradicional i que amb la seva gatzara amb la cercavila i els seus balls, facin bategar aquest cor com no s' ha vist mai a la nostra ciutat.
És per això que volem convidar-vos i que ens hi vulgueu acompanyar.

Us hi esperem a tots!!!!!!!

Associació per la Cultura Popular Catalana de Vic
CUP de Vic
Per veure la relació de participants, cliqueu aquí

Per molts anys!

2009-04-09T02:40:00.000-07:00

més informació www.centresocialvic.blogspot.com

Vine amb nosaltres a València. Apunta't a l'autobús!

2009-04-02T03:02:00.001-07:00

Si esteu interessats en baixar a València en autobús el pròxim 25 d'Abril, enivieu-nos un correu a mauletsosona@hotmail.com, o apunteu-vos a les llistes que en breu trobareu a la Torratxa i a l'Alou.

PER LA MEMÒRIA, LA DIGNITAT, L'EMANCIPACIÓ I LA JUSTÍCIA SOCIAL
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances,
de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles
consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles
estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes,
comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de
les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament
setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme
reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les
soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les
silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà
dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc
vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que
ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del
Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i
d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel
dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha
ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de
persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi
1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps,
les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els
esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de
benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara
mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més
de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que
només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la
població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la
humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la
igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural,
l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el
transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a
totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que
després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes,
dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben
lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga
viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud.
Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en
autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions
miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per
l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant
Agustí de València.
Endavant i força!

Vídeo de la campanaya per la recuperació de la memòria històrica

2009-03-31T04:41:00.000-07:00

1er aniversari dels gegants maulets del barri de la calla!

2009-03-28T11:36:00.001-07:00

Milers de persones surten al carrer per denunciar la criminalització del moviment estudiantil

2009-03-27T13:00:00.000-07:00

Més de 25.000 persones van participar ahir, dijous 26 de març, a la manifestació de Barcelona contra la repressió del moviment estudiantil i en defensa de la universitat pública. La manifestació, convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants (CAE), anava encapçalada per la pancarta "Bolonya s'aplica a cops de porra" i la portaven professors i estudiants. La maniestació va començar a les 20:30 hores a plaça Universitat en direcció Ronda Sant Antoni i passant pels carrers Aribau, Calàbria, Diputació, Roma, Sants per acabar, amb parlaments de diversos estudiants i professors, a plaça d'Osca.
- Video de la manifestació [ACN]

Durant el recorregut es va llegir un manifest contra la mercantilització de la universitat pública davant la seu d'Esquerra (c/Calàbria, 166), on s'hi va tirar pintura i desplegar una pancarta "Huguet Culpable, Huguet dimissió". En arribar a plaça d'Osca es van encendre focs artificials entre els aplaudiments dels manifestants. En tot moment es va viure un ambient festiu i es van repetir les mostres d'alegria entre els manifestants per l'èxit que ha tingut la manifestació. A més, es van veure nombroses mostres de suport dels veïns que des dels balcons feien repicar olles i atuells.
La manifestació es va desconvocar en una plaça d'Osca plena de gom a gom i entre crits de "Fora Mossos de la Universitat", "Som estudiants, no delinqüents", "Saura Dimissió" o "No som una minoria". Els manifestos es van llegir sobre un escenari per part de dos representants d'associacions de Sants, el professor de filosofia de la UB Santiago López Petit i una representant dels estudiants.

Font: SEPC

Nou mural a les afores de Vic

2009-03-25T11:26:00.000-07:00

La CUP reivindica la presència del català en el hip hop amb un concert a La Torratxa.

2009-03-23T08:19:00.000-07:00

El hip hop ha estat, possiblement, el darrer dels estils musicals on el català s’ha introduït, però quan ho ha fet com en els darrers anys, ha estat de manera ferma i decidida. Tenim grups de referència con At-versaris o El Nota, guanyador de la darrera edició del Sona 9.

Amb aquest estat de coses i amb la intenció d’aportar el nostre gra de sorra, la CUP vol convidar tothom el proper dissabte 28 de març al concert de hip hop en català que organitzem al Centre Social Autogestionat La Torratxa, amb entrada totalment de franc.

A partir de les 9 del vespre tindrem sopar (i ressopons) a càrrec del col·lectiu Kebap i a partir de 2/4 d’11 de la nit, l’actuació de dos grups emergents de l’escena del hip hop en català: Rapsodes i In*Digna.

Rapsodes són de Llíria, al País Valencià i possiblement la proposta més ferma de hip hop rimada a les comarques del sud. De fet, són guanyadors del premi al millor disc del Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor que reuneix bona part de les propostes musicals cantades en català al sud de la Sénia. Disposen d’un primer disc que pot adquirir-se en format de CD o descarregar-se de manera totalment gratuïta des de la seva pàgina web (www.rapsodes.com).

In*Digna, de Collbató, per la seva banda, van ser finalistes de la darrera edició del Sona 9 i la seva proposta de hip hop fusió (juntament amb les bases pregravades utilitzen instruments com la guitarra acústica) no deixarà indiferent a ningú. Alguns dels seus temes poden escoltar-se al seu espai a myspace.

Per acabar la festa disposarem de diversos punxadiscos de la Terra.

Enric Duran és detingut el dia que surt al carrer la publicació Podem!

2009-03-17T11:22:00.000-07:00

Els Mossos d'Esquadra han detingut a l'activista Enric Duran. Aquesta tarda el conegut activista que va "estafar" els bancs i caixes per denunciar els abusos i la usura dels grups financers ha estat detingut a l'edifici central de la Universitat de Barcelona.

El passat 17 de setembre, l’Enric Duran va fer publica una acció contra la banca que va dotar als moviments socials d’un fons econòmic considerable. L’acció es va difondre per tots els mitjans de comunicació de masses, però sobretot, a través d’una publicació pròpia i finançada amb els diners expropiats als bancs. A partir d’aquesta acció va sorgir el col·lectiu crisis i una web que ha servit de plataforma per coordinar i donar continuïtat a la lluita contra la crisi del capitalisme des d’una visió decreixentista.
Avui, 17 de març, ens tornem a mobilitzar contra la crisi del capitalisme, i ho fem distribuint una nova publicació per tots els racons de la plana. Aquesta publicació es distribuirà gràcies a centenars de persones voluntàries, que sortiran al carrer perquè tothom sàpiga que no és la nostra intenció salvar el capitalisme; que de la crisi en farem virtut. L’acció marca l’inici de la campanya “Podem viure sense capitalisme” que planteja un seguit d’alternatives al mercat i pretén impulsar una vaga contra els bancs.

Homenatge a la resistència antifeixista catalana

2009-03-11T07:34:00.000-07:00

Aquest passat dissabte més d'un centenar de persones van reunir-se a la Torratxa per a homenatjar la resistència antifranquista catalana. D'aquesta manera es donava per finalitzada la campanya per la recuperació de la memòria històrica iniciada per maulets plana de Vic el passat 12 d'Octubre.
L'acte d'homenatge a la resistència antifeixista catalana va començar a les 7 de la tarda amb una xerrada sobre els maquis, a càrrec de Ferran Sànchez, historiador i expert en el tema. L'autor del llibre "Els Maquis a Catalunya" ens va parlar durant més d'una hora de la tasca realitzada per aquests guerrillers a les muntanyes catalanes, fent especial èmfasi en la invasió de la Vall d'Aran per part de 3000 homes.
Desprès del sopar popular, Jaume Arnella ens va acompanyar amb un concert carregat de missatge i sentiment. Brigada Avelina i P.D.Barni van posar punt i final a la vetllada.

Fotos: Xevi Mas

Més fotos a osona.com

Ells van fent

2009-03-10T11:10:00.000-07:00

Ells van fent, segueixen desviant l’atenció quan algú diu o intenta destapar els secrets enterrats que ens segueixen encadenant a un passat obscur i silenciós. Un silenci, que els que integrants dels partits politics que avui governen al nostra Ajuntament i a les diferents Generalitats dels Països Catalans, pactaren en la transició i que passava per girar full a la història sense analitzar-la, per una trista quota d’autonomia que ens condemnà, amb una nova constitució, a continuar vivint amb l’herència del general Franco, el mateix Borbó.

Ells van fent, quan utilitzen les forces d’ocupació, per identificar els joves vigatans que lluiten per recuperar la memòria i la dignitat d’aquells que moriren per la força de les armes i pels delators de camisa blava.

Ells van fent, quan toleren amb impunitat que un partit que utilitza el racisme com a bandera, carregui contra ciutadans vigatans per culpa del seu color de pell o de les seves creences religioses. A aquests racistes, no els molesten ni persegueixen els mossos, perquè serà?...

Ells van fent, destrossant els entorns de Vic i de retruc tota la plana, amb polígons de gran extensió, autopistes de quatre carrils, línies elèctriques que ens destrossin la salut i els pocs boscos que ens queden, i ara per acabar-ho d’adobar, als nens "pijets", els bé de gust tenir un aeroport per "Jets" privats, amb l’impacte brutal al territori que això suposa, un territori que ha superat amb escreix el seu límit. Després ens voldran fer creure que son ecologistes, d’equerres, i fins i tot nacionalistes i o independentistes!

Però que es pensen que no se’n recorden els i les Vigatanes, de quan varen tombar la moció, per la retirada de l’escut d’Espanya (que és pintat a la sala de plens de la capital osonenca), dient que no és d’Espanya!

Es pot saber perquè dubten els senyors dits "socialistes" alhora de desenterrar la memòria històrica i en consonància acabar amb els símbols franquistes, les obscuritats del pacte de silenci i la transició? Potser serà perquè se’ls remourien les entranyes en veure com han arribat a trair la memòria dels afusellats, militants d’esquerres i SOCIALISTES AMB MAJÚSCULES, que romanen enterrats pels boscos i sense obtenir un comiat digne. Segurament els interessa més la seva quota de poder, que la dignitat dels lluitadors i lluitadores catalanes, sempre marginats per la història escrita pels vencedors, ja siguin els de 1640, 1714, 1939 o 1977!!

Però mentre ells van fent i el temps se’ls acaba, nosaltres anem a més! Nosaltres creixem i avencem dignament perquè lluitem amb dignitat! Nosaltres som més lliures perquè lluitem per la llibertat i no per una poltrona en la Catalunya autonòmica dels senyors Pujol, Montilla, Carod, Saura, Solà o Burgaya... Nosaltres tenim clar que tornarem a vèncer, com deia el president Companys. Nosaltres defensem i defensarem els drets de les dones, els treballadors i els oprimits, com deia Frederica Montseny. Nosaltres sabem que cap poble serà lliure si els seus fills no estan disposats a donar la vida per la seva llibertat, com ens deia Xirinacs, Guillem agulló, quim Sànchez, Martí Marcó, Julià Babia... Decidírem caminar lliures i res ho podrà canviar, perquè ja som una realitat amb perspectiva de futur. Un projecte clar, que arrela dia a dia a la nostra ciutat i arreu del Països catalans. Volem, podem i construirem una nació lliure i realment justa a on el poble sigui amo del seu futur i de la seva terra.

Vosaltres anireu fent, que mentrestant nosaltres volarem!

Nil Cardona Capellà

Membre de la Cup i de Maulets Plana de Vic

TROBADA INTERCULTURAL DE JOVES

2009-03-10T06:01:00.001-07:00

Dia de la dona treballadora: La CUP organitza un passi de la pel•lícula Persépolis.

2009-03-05T11:08:00.000-08:00

Amb motiu de la Diada Internacional de la Dona Treballadora ,la CUP de Victé el gust de convidar a tots els vigatans i vigatanes a la projecció dela pel•lícula d'animació Persèpolis (amb posterior col•loqui) que tindràlloc al Centre Social Autogestionat La Torratxa aquest divendres 6 de marça partir de les 8 del vespre.

Persèpolis: el còmic arriba a la pantalla

Fa set anys l’editorial francesa L’Associatio va publicar Persèpolis, uncòmic autobiogràfic de Marjane Satrapi, primera autora iraniana de còmic,que aviat fou comparat pels crítics amb la novel•la gràfica Maus d'ArtSpiegelmanns (guanyadora del Pullitzer aquell any). En quatre volums ladibuixant iraniana va realitzar un treball destacat: sempre des del puntde vista del seu alter ego jove, plasmava les seves vivències d’infantesai joventut sobre el paper i al mateix temps, tot i que s’hi trobava sovinttristesa i de vegades una crítica mordaç a la societat dins la temàticaprincipal, mai va perdre el matís humorístic. Als Països Catalans, idisponible en català, ha estat editada per la mà de Norma Editorial. I ara s’ha portat aquesta història, també disponible en la nostra llengua,a la gran pantalla. Cinc cèntims: El traspàs dels dibuixos expressionistesen blanc i negre del còmic, que són tan impactants pel que fa a la visióinfantil d'una xiqueta que sap desemmascarar l’absurditat i la grisor d’unrègim religiós, s’ha aconseguit totalment. No ens sorprèn: simplementSatrapi no ha deixat que ningú més s’ocupés del seu treball, sinó que ellamateixa, en col•laboració amb l’artista de còmics francès VincentParonnaud, n’ha agafat la direcció i el guió. Resulta original el fet ques’ha renunciat totalment a les animacions generades per ordinador i alsefectes especials: Persèpolis és una de les molt poques pel•lículesd’animació, les imatges de la qual han estat realment dibuixades a mà. Tot i així, llegir Persèpolis només com a acusació contra la brutalitat icrueltat dels governants iranians (amb especial incidència sobre lesdones) seria una simplificació errònia. També Occident, representat aquíper Viena, la capital austríaca, perd ràpidament el caràcter de paradís ala terra. Tot i que la joveneta Marjane disposa allà de llibertat per diri per fer el que vol, ho ha de pagar a un preu molt car: la pèrdua de laseva pàtria. Com a iraniana a Viena té curiositat pel país estranger itambé se sent sempre observada amb desconfiança i temor per la gentautòctona. Justament en aquest moment de la pel•lícula l’espectador es potsentir sorprès. Iran no és també per a nosaltres un grup de religiososfanàtics, una part de “l’eix dels dolents” que pronuncien obertamentamenaces d’extermini contra Israel? Satrapi torna a posar aquesta imatgeal seu lloc: mostra un poble que pateix sota un govern dictatorial peròque a més també estima, beu, riu i plora com qualsevol altre poble de laTerra.

Dones, la crisi ens fa més precàries!

2009-03-04T04:06:00.000-08:00

Des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari, lluitem contra el patriarcat des d’un feminisme de classe, perquè és la única via per aconseguir la nostra emancipació com a dones i com a treballadores. Cal posar èmfasi en les relacions entre patriarcat i capitalisme, i entre els sistema gènere i classe social. Les desigualtats de gènere s’estructuren a partir de la societat patriarcal, i és en la família on es materialitzen els vincles patriarcals. La divisió sexual del treball que s’origina en el si de la família té el seu reflex en el mercat de treball. L’estructura del sistema patriarcal burgès se sustenta en la violència de gènere i l’explotació sexual per a què adoptem una actitud passiva i de submissió. La violència latent o activa d’homes contra dones, l’assumpció i propagació de rols d’inferioritat, la pressió dels cànons de bellesa, la necessitat de reproduir els rols masculins per triomfar o el menyspreu per les dones grans, són alguns dels molts factors que contribueixen diàriament a la nostra opressió. A més, volem denunciar la ineficàcia de la legalitat i les polítiques públiques que aplica l’estat. Les mesures que aplica són simples pedaços a un problema estructural del sistema, perquè són creades des d’una òptica patriarcal. A això s’hi ha de sumar l’apropiació de la força de treball de la dona, és a dir, la seva explotació sexo-econòmica, situació que empitjora amb les crisis cícliques del capitalisme. Les primeres en ser acomiadades de la feina en començar els símptomes de crisi som les dones. Les estadístiques de contractació i les llistes d’aturats mostren que hi ha una masculinització del món laboral, és a dir, que sempre hi ha molts més homes que dones fent una determinada feina. Però, a més, hem de tenir en compte que l’atur femení és molt més elevat del que ens mostren les estadístiques. Moltes dones desenvolupen tasques de la llar i cura de terceres persones, però com que el sistema diu que tot allò que no “genera riquesa” (tot allò que no genera riquesa per a les empreses i els estats, és clar...) no es pot considerar treball, moltes dones ni tansols consten com a aturades ni treballadores. En realitat aquestes dones representen aproximadament el 46% de les catalanes. La precarietat del treball femení és una conseqüència constant de les crisis del sistema, les quals evolucionen incorporant nous elements d’explotació i jerarquització. Ara som les dones immigrades les expulsades automàticament del treball assalariat, seguides de les autòctones, que sempre havien patit els primers cops.Mostrem un rebuig total a la subordinació de les dones en benefici del mercat, tant en l’esfera de la producció capitalista com en l’esfera de la producció domèstica. Per tot això, continuarem treballant cada dia i organitzant-nos per combatre el patriarcat des de tots els àmbits: els llocs de treball, els carrers, les cases, els espais autogestionats, les universitats… Perquè per nosaltres cada dia és 8 de març

Perquè... AL PATRIARCAT, COM AL CAPITALISME, NO SE’L REFUNDA, SE’L COMBAT! Contra el patriarcat, feminisme de classe!

Maulets, el jovent independentista i revolucionari

Homenatge a la resistència antifeixista catalana

2009-03-02T02:22:00.000-08:00

Les adoberies declarades Bé Cultural d'Interès Nacional

2009-02-19T02:50:00.000-08:00

Fa dos anys, quan es va iniciar la campanya en defensa de les adoberies, poca gent s'imaginava que avui puguem parlar d'aquest barri com a Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu valor etnològic. Un pla parcial sobre el sector preveia enderrocar bona part de les adoberies i convertir el traçat medieval, en una avinguda de sortida de la ciutat. Per altra banda un famós constructor, tenia ja apunt la seva operació especulativa sobre el barri, per tal d'enriquir-se a costa del nostre passat, de la nostra identitat.

Avui però tot això ja és història. La implicació de la societat vigatana, fent-se seva aquesta lluita en defensa d'un dels barris més emblemàtics de la ciutat, ha fet possible allò impossible. A tots ells, l'enhorabona. Aquesta és una victòria de tots!

La lluita però, encara no ha acabat. Ara és el moment que entre tots els vigatans i vigatanes decidim els usos que ha de tenir el barri, per tal de que tots puguem gaudí del barri de les adoberies.

Com deia el poeta: Via Fora! que tot està per fer i tot és possible!

David de Vilafranca: no anirà a la presó!

2009-02-13T03:23:00.000-08:00

Una interlocutòria de la secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona, datada de dilluns, ha posat fi a l’amenaça de presó sobre el David de Vilafranca.

La victòria política d’una mobilització immediata.

En David va ser detingut la nit de reis. Sobre ell requeia una ordre d’empresonament ordenada per la jutgessa Isabel Gallardo del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona. Una condemna d’any i mig pels disturbis del llunyà 12 d’octubre del 98 amb els antecedents d’insubmís. Una concentració immediata a les portes de la comissaria, i posteriorment a les portes dels jutjats, van fer dubtar la jutgessa de guàrdia de Vilafranca: en David guanyà deu dies… llavors l’allau de solidaritat ha recorregut tot el territori català: concentracions, manifestacions, actes de tota mena… Finalment un recurs al provincial de Barcelona, resolt pel magistrat Enrique Rovira del Canto, famòs per la seva obsessió contra en Franki de Terrassa, no ha pogut fer res més que el que era inevitable: posar fi a l’amenaça de presó contra el David.
L’avís ha estat fet. Sabem prou bé que allò que anomenen “justícia” està farcida de Gallardos i altres personatges que no desaprofiten cap ocasió per mirar de colpejar-nos ben fort.
L’avís ha estat fet. Hem sabut respondre. Hem evitat la presó del David i el més important, amb ell al capdavant, hem demostrat, un cop més, saber encarar la seva imposada “justícia” amb el cap ben alt.
Felicitats a tots i a totes! A la família, a les amistats, al veïnat sencer de Vilafranca!
I continuem el combat, amb en Karim, en Jona, els dos de Manresa, els 13 de Gandia… Que ningú ho dubti, guanyarem!
Alerta Solidària

Entreguem les plaques a l'alcalde!

2009-02-10T10:05:00.001-08:00

El passat ple de l'Ajuntament de Vic va ser el moment escollit per tal de fer-li entrega a l'excel·lentíssim alcalde de Vic, les plaques de l'Instituto Nacional de la Vivienda que fins fa molts pocs dies encara ofenien a la nostra dignitat pels carrers de Vic. Desprès de sentir les bajanades que escopia aquell ex-militant de Fuerza Nueva i constatar (un altre cop) que el partit socialista, de socialista no en té res, va arribar el moment d'entrar en acció. Mentre el regidor de la Cup ens donava pas a la sala, dos integrants de l'assemblea van endinsar-se cap al plenari per tal d'entregar les plaques al sr. alcalde. L'emprenyamenta va ser considerable fins el punt de negar-se a respondre la pregunta que en nom de maulets els adreçava en Quim ( que penseu fer amb els vestigis franquistes que encara queden a la ciutat?). L'alcalde va ordenar retirar immediatament les plaques i els "secretes", que feia més d'una hora que ens esperaven (un saludo des d'aquí), ens van obligar a marxar del ple per tal d'identificar-nos.

Fotos : Adrià Costa

Dia de solidaritat amb Gaza

2009-02-10T10:03:00.001-08:00

En motiu de la situació d'extrema violència que s'està vivint al Pròxim Orient, l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, juntament amb altres entitats de la comarca d'Osona, hem planificat un "Dia de Solidaritat amb Gaza". El proper dissabte 14 de febrer a partir de les 4 de la tarda s'han programat diferents activitats a Vic, amb la finalitat d'informar sobre la realitat que ja fa 61 anys que està vivint el poble palestí i, per mostrar la nostra solidaritat i denúncia davant d'aquesta situació.
Les activitats previstes no deixaran indiferent a ningú, ja que aquest dia es podrà conèixer de primera mà el que ha de suportar el poble palestí davant la indiferència de la comunitat internacional. Començarem la jornada amb una exposició fotogràfica, acompanyada d'un te solidari i una lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban, a la Plaça de la Catedral de Vic. D'aquesta manera es podrà comparar visualment el tracte que van tenir els nazis cap als jueus, durant la Segona Guerra Mundial i, el tracte rebut actualment pels palestins per part del moviment sionista.
A continuació hi haurà una projecció del documental palestí "Domicili Privat" on es veu el patiment d'una família palestina obligada a conviure amb l'exèrcit israelià al pis de sobre de casa seva.
Abans del concert de clausura, el metge palestí resident a Vic, Dr. Sami Mahmud Abdul Jawad i un membre de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría faran una exposició de la situació actual al Pròxim Orient en una xerrada al Casal Claret.
El dia acabarà amb un concert solidari a La Torratxa per recaptar fons per enviar als Comitès de la Salut Palestins que gestionen diferents hospitals del nord de Gaza, atenent a la seva crida de solidaritat per la falta de materials sanitaris per l'atenció de les més de 5 mil víctimes produïdes a l'últim atac d'Israel a la Franja.

"Topografía de la memòria" a l'últim passi de video del cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica!

2009-02-08T05:15:00.000-08:00

Ens plau convidar-vos al Cicle de Cinema Històric que realitzarem Maulets, aquest diumenge 8 de Febrer a les 7 de la tarda, a l'espai de la Biblioteca del C.S.A la Torratxa.El cicle de cinema troba aquest diumenge 8 de Febrer el seu punt culminant, ja que el documental que és passarà, serà l'últim pel que fa al cicle de cinema "Recuperem la Memòria Històrica".

Així doncs, el documental elegit per a la finalització del cicle de cinema, és l'anomenat "Topografia de la Memòria" (documental) realitzat per un equip de TV3. En el documental és fa un recorregut per Sudàfrica, Italia, Catalunya (entre altres) abordant el tema de la memòria històrica i la seva recuperació.

La sinopsi del documental:

"Topografia de la memòria és una reflexió sobre com les polítiques públiques d’arreu del món han gestionat els llocs de la memòria, és a dir, com un col·lectiu es relaciona amb el seu passat a través d’elements que tenen un reconeixement imaginari i real alhora. Com s’ha de construir, per tant, un espai que doni cabuda a diferents veus i a diverses memòries? Per respondre a aquesta pregunta, Topografia de la memòria fa un itinerari per Europa, Àfrica i Amèrica a la recerca de models i exemples que han abordat, o no, el seu passat des de vies molt diverses: donar testimoni, confessar el crims, jutjar els autors, depurar l’administració, documentar el passat, dignificar els espais de memòria, etc."

Retirades les plaques franquistes de Vic

2009-02-05T07:53:00.000-08:00

Des de l’assemblea de Maulets Plana de Vic, seguint amb la campanya per la recuperació de la memòria històrica, hem realitzat una acció simbòlica i de protesta contra els vestigis franquistes que encara queden a la ciutat.

Aquesta acció ha consistit en treure les plaques franquistes de l’Instituto Nacional de la Vivienda amb l’insigne de la Falange, amb el consegüent “yugo y las flechas” que en dia d’ahir, encara perduraven als carrers i edificis de la nostra ciutat. En total s’han tret una vintena de plaques que es trobaven situades als edificis del “Vic 2”, la Plaça Osona, i el carrer Pare Coll, entra d’altres. Cal destacar la bona rebuda que ha tingut la iniciativa entra els diferents veïns que ens hem anat trobant, els quals els hi hem exposat els motius que ens havien motivat a portar a terme aquella acció .

Des de Maulets, ens hem vist obligats a retirar aquests restes del franquisme davant la incompetència i incompliment de l’article 15 de la llei de la Memòria Històrica per part del consistori vigatà, i com a protesta davant de la negativa a aprovar la moció de Maulets, presentada per la CUP-Vic al ple de l’1 desembre del 2008, en es què demanava la retirada immediata de tots els símbols i vestigis franquistes que encara hi quedaven.

Es per això, que el jovent vigatà no resta immòbil i segueix lluitant per la recuperació de la memòria històrica i per la dignitat de totes les persones que van defensar les llibertats nacionals i socials del nostre poble.

70 anys després el jovent seguim lluitant!
Ahir, avui i demà, no passaran!

Esther Farrés parla sobre la repressió franquista a Vic.

2009-02-03T08:38:00.000-08:00

Gairebé una quarentena de persones van assistir a la xerrada sobre la repressió franquista a Vic, organitzada per l'assemblea de Maulets Plana de Vic. L'acte s'emmarca en la campanya per la recuperació de la memòria històrica iniciada el passat més d'octubre per la organització independentista.
L'autora del llibre "La repressió franquista a Vic", editat pel Patronat d'Estudis Osonencs, ens parlà al llarg d'una hora d'una de les etapes més fosques i obviades de la nostra història recent. La repressió franquista es va desenvolupar amb la voluntat de reafirmar el poder dels vencedors i ofegar qualsevol veu dissident. Els encarregats de portar a terme el control social, polític, econòmic i cultural foren les noves autoritats locals afins al règim, formats bàsicament per alcaldes i regidors amb una ideologia lligada al conservadorisme i al tradicionalisme catòlic pròpis de l'ideari franquista. Recolzats per la Guardia Civil i la representació local de la Falange, portaren davant la justícia franquista tots aquells vigatans considerat contraris al Glorioso Movimiento Nacional. Cal destacar el paper preponderant de l'Església, partícep actiu de la repressió, emetent informes sobre els seus feligresos per tal de facilitar el procés coercitiu.

D'aquí se'n deriven les múliples condemnes, penes de presó i execucions a que foren sotmesos tant aquells que lluitaren contra l'alçament militar com aquells que simplement no compartien els ideals franquistes.

70 ANYS DESPRÉS

2009-02-01T05:33:00.000-08:00

70 anys després que les tropes franquistes entressin a la ciutat de Vic, des de l’assemblea de Maulets Plana de Vic encara ens veiem obligats a portar a terme una campanya per la recuperació de la memòria història, una lluita contra el silenci i la impunitat que encara perduren d’aquell període.

70 anys després, Rafael Garcia Valiño, comandant que encapçalà l’ocupació de Vic l’1 de Febrer de 1939, continua tenint la condecoració de fill adoptiu de la ciutat.

70 anys després, Miquel Rodrigo Martinez, militar feixista que entrar a la capital de la comarca d’Osona, fusell en mà a crits de “Arriba Espanya” i “Viva Franco” és encara fill adoptiu de la ciutat.

70 anys després, encara trobem una gran petjada d’aquest període fosc de la nostra història, malgrat la societat actual sigui incompatible amb els símbols feixistes enaltidors de la dictadura. Plaques com les del “Instituo Nacional de la Vivienda” amb el jou i les fletxes de la Falange, encara resten als nostres carrers.

70 anys després, el general Mola, instigador de l’aixecament militar del 18 de Juliol del 1936, té una pintura vial que ofèn la nostra dignitat.

70 anys després, a l’emblemàtica catedral de Vic una placa exalta la figura del caudillo “Francisco Franco Bahamonde”.

70 anys després, la dreta vigatana (PxC i CiU) amb la complicitat del PSC, tomba una moció a favor de la retirada de la simbologia franquista, incomplint l’article15 de la Llei de la Memòria Històrica estatal.

70 anys després de l’entrada dels innombrables, els i les joves de Vic, seguim lluitant per la recuperació de la justícia, la veritat i la dignitat d’aquelles persones que lluitaren per Catalunya i per les llibertats.

Recuperem la memòria històrica!

Assemblea de Maulets Plana de Vic

1 de Febrer de 2009

Crònica de la xerrada sobre la crisi i la presentació de Maulets Vall del Ges

2009-01-29T09:43:00.000-08:00

Gairebé una trentena de persones van assistir dissabte passat a la tarda a la xerrada que es va fer a la sala d'actes de Gestiomat en motiu de la presentació de Maulets Vall del Ges. L'acte es va centrar en el tema de la crisi, ja que la campanya nacional de Maulets de més actualitat és “No pagarem les vostres crisis”.
Per això hi van ser convidats a xerrar Xevi Quirones, del Col·lectiu
Crisi, i Laureano Pérez, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). El representant de Maulets Nacional que havia d'obrir el tema i fer l'anàlisi general de la crisi no va poder assistir a la xerrada degut als retards que les ventades del mateix dia havien provocat en totes les línies de RENFE. Per part de Maulets Vall del Ges, Francesc Manrique va obrir la xerrada presentant el nou nucli local del col·lectiu.Xevi Quirones va començar la seva intervenció llegint el manifest del Col·lectiu Crisi. Més endavant, va parlar del cas d'Enric Duran (principal impulsor del projecte, que el mes de març tornarà a Catalunya i que segurament serà jutjat després de la denúncia d'algunes entitats bancàries) i va parlar dels projectes del col·lectiu, com ara la propera publicació d'un nou número de la revista Crisi o propostes com la vaga d'usuàris de bancs, a partir de la qual els inscrits es comprometen a retirar l'efectiu dels seus comptes corrents. A més, va explicar algunes alternatives que faciliten la vida al marge del sistema vigent, com les banques ètiques o les cooperatives d'habitatge. Per la seva banda, Laureano Pérez va participar en l'acte amb una breu intervenció en la que va resumir la situació de la classe treballadora davant l'actual estat de crisi. Des de Maulets Vall del Ges, el que valorem més positivament de la xerrada va ser la participació del públic assistent, que es va unir a la xerrada amb un bon número de preguntes i intervencions.

Xerrada sobre la repressió franquista a Vic

2009-01-28T09:09:00.001-08:00

El proper Dilluns 2 de Febrer, a 3/4 de 8 del vespre al CSA la Torratxa, tindrà lloc una Xerrada sobre la repressió franquista a la ciutat de Vic, a càrrec d'Esther Farrés (autora del llibre "La repressió franquista a Vic"). Aquesta Xerrada s'inclou dins la Campanya que estem portant a terme Maulets Plana de Vic per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Amb aquesta Xerrada us convidem a esbrinar alguns fets que van passar a la nostra ciutat durant aquesta època fosca de la nostra història, com va ser la dictadura franquista.

Esther Farrés i Sucarrat (Vic, 1971) és llicenciada en Història per a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Treballa a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

Diumenge 1 de febrer continua el cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica" amb el documental "L'ocupació".

2009-01-28T07:59:00.000-08:00

Aquest proper diumenge dia 1 de febrer, 70 anys desprès de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Vic, Maulets Plana de Vic continuarà el cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica" amb el documental "L'ocupació". El passi serà a les 8 del vespre al C.S.A la torratxa. Us hi esperem!

Sinopsis

L’ocupació. En aquest capítol s’exposa la voluntat de resistència de la població a començament de l’any 1939. Les forces feixistes han entrat a Catalunya a sang i a foc i el feixisme, que només era una amenaça, s’ha convertit en un monstre que, sense escrúpols, devora el país. A mesura que l’exèrcit facciós de Francisco Franco avança, les lleis i els drets catalans són conculcats. L’exèrcit republicà intenta aturar l’ofensiva i la població, que està cansada i castigada per la fam i la destrucció, resisteix. En el capítol L’ocupació també se segueix el dolorós recorregut que fan centenars de milers de persones per fugir de la barbàrie que assola Catalunya. L’èxode cap a Europa de famílies senceres, de soldats i de refugiats és l’única i terrible porta de salvació que empeny els republicans a un exili de futur incert.

1.200 manifestants reivindiquen la lluita contra el feixisme i els seus hereus a 70 anys de l'entrada de Franco a Barcelona

2009-01-27T08:42:00.000-08:00

Centenars de persones van participar dissabte en els actes convocats a Barcelona per l'Esquerra Independentista en motiu del 70 aniversari de l'entrada de les tropes de Franco a la ciutat. La convocatòria la feia la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'. Els actes van començar a primera hora de la tarda amb exhibicions de cultura popular. Després va ser el torn d'homenatjar i reivindicar la lluita de les persones que des d'aleshores fins l'actualitat s'han enfrontat a l'ocupació, la represssió i l'explotació. Tot seguit, 1.200 persones es van manifestar pel centre de Barcelona. Un concert va cloure la jornada.
L'Esquerra Independentista de la ciutat havia convidat tres persones que s'han significat des de fa decennis per la seva lluita de signe divers, però totes tres marcades per la voluntat de construir un país lliure de persones lliures. El primer en pujar a l'escenari va ser Esteban Cebrián, militant comunista que va participar en la vaga més llarga que hi ha hagut al país: la de la FORSA (empresa del Baix Llobregat). Cebrián no només va parlar del passat sinó que va reivindicar la necessitat de continuar lluitant, especialment en un context com l'actual de retallades dels drets de la classe treballadora. Li va prendre el relleu sobre l'escenari Montserrat Cervera, activista feminista des dels anys setanta, que va recordar la repressió, però també la lluita, de les dones contra el franquisme. Com Cebrián, Cervera va destacar que malgrat el canvi de règim polític, les dones continuen patint la violència i exclusió del patriarcat. Finalment, l'esquerra independentista es va voler reivindicar a si mateixa com a moviment polític, nascut de l'organització mare PSAN (aquest 2008 ha fet 40 anys), i per fer-ho va convidar a una persona que ha participat en l'estratègia d'enfrontament directe amb l'Estat, Xavier Barberà, que va ser militant de les organitzacions armades EPOCA i Terra Lliure, i actualment milita a la CUP de Lleida.Després de l'homentage reivindicatiu, 1.200 persones van manifestar-se pel centre de la ciutat darrere d'una pancarta on es podia llegir: "70 anys després, continuem lluitant contra els seus hereus".
D'aquesta manera, la militància de l'esquerra independentista ha reivindicat que la lluita actual està connectada, perquè n'és hereva, amb les anteriors generacions de catalanes i catalans que, des de l'endemà mateix de la derrota davant les tropes de Franco, es van enfrontar el nou context d'opressió. I encara més, ja que damunt l'escenari també van reivindicar la lluita anterior contra l'ocupació borbònica fa 300 anys, o a favor dels drets de les classes treballadores.

Cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica"

2009-01-26T02:12:00.000-08:00

Ahir diumenge va començar el cicle de cinema històric organitzat per Maulets Plana de Vic, amb el passi del documental "Revolució" emès pel canal 33 dins el programa Zona Roja. Una quarantena de persones no es van voler perdre l'inici del cicle de cinema que ha aprofitat la nova i fantàstica biblioteca de la Torratxa per realitzar l'activitat. El proper diumenge dia 1 de Febrer, data en que van entrar les tropes franquistes a Vic, es farà el passi del documental "l'Ocupació de Catalunya". El següent cap de setmana podrem veure "Topografia de la memòria" un reportatge de TV3 on es pot veure les diverses experiències que s'han portat a terme en diferents països en relació a la memòria històrica.

Comença el cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica"

2009-01-24T04:04:00.000-08:00

Aquest diumenge a les 7 de la tarda al C.S.A la Torratxa comença el cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica" amb el documental "Revolució", de la col·lecció Zona Roja.

Sinopsis:
Revolució", el tercer capítol de "Zona roja", remarca un fet ben peculiar: el fracàs de l'alçament militar va despertar la revolució social.
Sectors del poble armats i grups d'esquerra, encapçalats per anarquistes, poumistes i republicans, formen un moviment que canvia les normes socials, polítiques i econòmiques del país. La situació revolucionària transforma la població i molts valors tradicionals es capgiren a les ciutats, als pobles i al front.
El poder de la Generalitat trontolla i les autoritats miren de legislar a favor de les noves directrius, ja que la institució manté el prestigi popular. A "Revolució" es mostren la cara i la creu del desenvolupament d'una utopia que intenta fer progressar la societat amb els valors d'igualtat, llibertat i fraternitat.

Maulets Vall del Ges es presenta amb una xerrada sobre la crisi

2009-01-20T00:15:00.000-08:00

L'Assemblea de Joves de la Vall del Ges, un any i mig després d'haver-se reactivat, ha
pres la decisió d'abandonar les sigles que fins ara la definien per unir-se a l'organització
nacional Maulets, amb la creació del seu nucli a la Vall del Ges, dins de Maulets Osona.
La presentació es farà el proper dissabte 24 de gener a les sis de la tarda a la sala
d'actes de Gestiomat, a Torelló. En el mateix acte es farà una xerrada sobre la crisi.
Des de la nostra entitat creiem que, després d'haver-nos consolidat com a organització de
lluita local, ha arribat el moment d'obrir-nos als esquemes de lluita nacional, passant a
formar part de l'organització juvenil amb més renom dins la història recent de
l'independentisme català. Maulets va néixer l'any 1988 i ha anat creixent durant els
últims vint anys, fins a aconseguir una representació visible en una bona part de les
comarques dels Països Catalans. Actualment, sota la definició de Maulets, el jovent
independentista i revolucionari (adoptada l'any 1999 a partir de l'unió amb les JIR),
l'organització ha viscut sis assemblees nacionals i ha protagonitzat un gran nombre de
campanyes i accions particularment visibles dins la lluita de l'esquerra independentista.
Amb aquesta refundació de l'associació de la Vall del Ges, Maulets Osona creix i deixa de
tenir únicament un nucli a la comarca, com fins ara passava, amb la seva assemblea a Vic,
tret que ajudarà a fer créixer una mica més el teixit de l'organització, tan a nivell comarcal
com nacional. A més, Maulets Vall del Ges podrà ampliar el seu àmbit d'acció i
participar de forma activa en campanyes nacionals, en constant coordinació amb el nucli
vigatà de Maulets, clarament vinculat al moviment d'alliberament resident a la capital
osonenca. Així, la lluita per l'independentisme a la comarca creixerà una mica més, es farà
més visible i caminarà amb més unitat i constància per part d'aquest col·lectiu. Maulets
Vall del Ges continuarà, a la vegada, estretament vinculat a totes les entitats de caire
nacionalista nascudes a la vall i a la comarca, ajudant a promoure totes les idees i
propostes que hi esdevinguin. El canvi de nom no és, doncs, senzillament això. Es tracta, a
la vegada, d'un evident compromís a créixer i renovar-se per part dels propis militants,
passant a formar part d'una organització nacional amb un àmbit d'acció molt més gran, no
sols d'una forma geogràfica, sinó també política i organitzativa.

Assemblea de Maulets Vall del Ges

Centenars de persones mostren el seu suport al poble palestí a la Plaça Major de Vic

2009-01-19T03:34:00.000-08:00

Per segona vegada en pocs dies, la plaça Major de Vic va estar ahir a la tarda l'escenari d'una concentració en solidaritat amb el poble palestí i en contra dels atacs d’Israel a la franja de Gaza. La protesta va aglutinar dotzenes de manifestants.

Una cinquantena de persones es concentren a Vic en suport amb en David de la Fornal

2009-01-16T09:53:00.000-08:00

Una cinquantena de persones es van concentrar ahir a la Plaça del Pes de Vic per donar suport en David de l'Associació Cultural la Fornal de Vilafranca del Penedès, en el marc de la jornada d’accions descentralitzades convocada pel grup de suport a en David de La Fornal. Desprès de la lectura del manifest i d'unes breus paraules de la regidora de la CUP és va cantar el segadors, per així donar per finalitzat l'acte.

Més informació a http://www.el9nou.cat/el9tv1.php?codi_video=2049#video_vigent

i a http://www.osona.com/?seccio=noticies&categoria=5

Fotos: Adrià Costa

Rebutjat el recurs // Suspensió de la crida i cerca // Continuen les mobilitzacions

2009-01-15T00:50:00.000-08:00

Explicació dels fets.

1. David Sànchez és detingut la matinada del 6 de gener de 2009 per un espectacular desplegament dels Mossos d’Esquadra quan sortia del seu lloc de treball. El motiu de la detenció no se li comunica en cap moment. Passa la nit a la comissaria de Vilafranca del Penedès, on li neguen el dret que l’assisteixi el seu advocat o cap altre advocat.

2. El matí del 6 de gener és traslladat al jutjat de guàrdia de Vilafranca del Penedès. Deu minuts abans de passar a disposició judicial, l’advocat de David Sànchez l’informa del motiu de la detenció i que hi ha dictada una ordre de crida i cerca que pesa sobre ell, per una condemna referent a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998. La jutgessa de guàrdia pacta amb el lletrat la llibertat provisional durant un termini de 10 dies per comparèixer voluntàriament davant el Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, per tal de fer efectiu l’ingrés a la presó Model de Barcelona.

3. El matí del 7 de gener David Sànchez i el seu advocat compareixen davant el Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona per tal de recuperar l’expedient del cas. Allà són informats que aquests 10 dies de termini no tenen validesa i que l’ingrés a la presó ha de ser immediat. Així, es manté l’odre de crida i cerca dictada.

4. El matí del 8 de gener els advocats de David Sànchez i un portaveu del grup de suport presenten al Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona un recurs (Annex 1) que demana que s’anul·li l’ordre de crida i cerca i que s’arxivi el cas. El mateix dia es demana una reunió entre una comitiva de l’Ajuntament de Vilafranca i la jutgessa, Isabel Gallardo Hernández. La secretària judicial concedeix l’entrevista per l’endemà.

5. El matí del 9 de gener l’advocat i secretari de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Francesc Giralt; el primer tinent de batlle pel PSC, Francisco Romero; el regidor d’ERC i advocat, Pep Quelart; el regidor d’IC-V i advocat, Bernat Villaroya, i el regidor de la CUP, Xavier Navarro, juntament amb els advocats de David Sànchez i membres del grup de suport, es presenten al Jutjat Penal núm. 5 de Barcelona per tal d’assistir a la reunió i la jutgessa es nega a rebre’ls.

6. El matí del 12 de gener es presenta una ampliació del recurs (Annex 2), que fa referència als antecedents per insubmissió de David Sànchez que, en virtut de la disposició transitòria única de la Llei orgànica 3/2002 de 22 de maig, per la qual es modifica el Codi penal de 1995, i la Llei orgànica 13/1985, de 9 de desembre, del Codi penal militar, estableix que aquests antecedents haurien d’haver estat cancel·lats d’ofici. (Annex 2 bis)

7. El matí del 14 de gener l’advocat de David Sànchez rep, per fax, l’acte del recurs presentat. El procediment ordinari és fer arribar l’acte al procurador, i no pas a l’advocat. La resolució diu que l’ordre de crida i cerca està anul·lada des de dia 9 de gener de 2009, però que el cas no s’arxiva. La jutgessa manté en ferm que la pena imposada pels fets del 12 d’octubre del 98 no ha prescrit, perquè considera que els sis anys de tramitació de la petició d’indult que va presentar l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès l’any 2000 no s’han de tenir en compte. L’acte no fa referència en cap moment als antecedents per insubmissió de David Sànchez. A més, torna a insistir en el fet que hi ha una multa pendent de pagar. (Annex 3)

8. En canvi, després d’haver anat a consultar l’expedient del cas, comprovem que hi ha un acte, amb data 11 de desembre de 2002, en què es declara insolvent David Sànchez (Annex 4). Sabem que aquesta multa «solidària» que es va imposar als 7 detinguts del 12 d’octubre del 98 ja va ser pagada al seu dia per un dels detinguts, mitjançant l’embargament del compte corrent.

9. En referència als antecedents per insubmissió, a l’expedient del cas s’ha comprovat que el Ministeri de Justícia ja no considera com a antecedent penal la condemna per insubmissió al servei militar obligatori, per tant la jutgessa ja n’havia de tenir coneixement. A més, fins al 8 de gener de 2009 la jutgessa Isabel Gallardo no demana els antecedents penals de David Sànchez. (Annex 5)

10. La darrera vegada que s’havien demanat els antecedents penals de David Sànchez va ser el dia 19 de juliol de 2000, per part del Jutjat Penal núm. 13 (Annex 6). El Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona va desarxivar el cas el 23 de juny de l’any 2006 i fins al 8 de gener de 2009 no se’n demanen els antecedents. Cal tenir en compte, a més, que des del 2002 la insubmissió deixa de ser delicte, com la jutgessa té l’obligació de saber.

11. Consultant l’expedient del cas s’ha trobat un informe, amb data 12 de gener de 2009, en què el fiscal entén que s’ha de declarar prescrita la pena imposada, segons el que diuen els article 133 i 134 del Codi penal, perquè ja han passat més de cinc anys des que se’n va dictar la sentència. El recurs presentat pels advocats de David Sànchez ja constatava la prescripció de la pena basant-se en aquests articles. Per tant, el fiscal corrobora l’argument dels advocats. (Annex 7)

12. El matí del 14 de gener de 2009 es presenta una querella criminal per prevaricació contra la magistrada jutgessa del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, Isabel Gallardo Hernández, i la secretària judicial d’aquest mateix jutjat, que no es va voler identificar. A banda de David Sànchez i els seus advocats, subscriuen la querella els sindicats COS (Coordinadora Obrera Sindical) i Intersindical-CSC, l’entitat Solidara (cooperació catalana per al desenvolupament i els drets humans) i els dos regidors de la CUP a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès Xavier Navarro i Otger Amatller. Es preveu fer una ampliació de les persones que subscriuen aquesta querella en els propers dies. (Annex 8)

13. En conclusió, des del grup de suport entenem que, gràcies a la mobilització popular i el ressò que ha tingut als mitjans de comunicació, s’ha guanyat una petita batalla (l’anul·lació de l’ordre de crida i cerca, Annex 9), però la lluita contra l’empresonament de David Sànchez continua, perquè encara no s’ha arxivat el cas i la jutgessa n’ha desestimat el recurs que es va presentar.

14. És per això que abans de dimecres vinent, 21 de gener de 2009, es presentarà una ampliació del recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Barcelona. De la mateixa manera, pel fet d’haver presentat una querella criminal, aquesta setmana es presentarà una proposta d’abstenció a la jutgessa i a la secretària judicial perquè abandonin el cas. En aquesta proposta d’abstenció es considerarà, a més, que hi ha enemistat manifesta de la jutgessa amb els advocats, bàsicament per dues raons: a) la jutgessa es va negar a rebre la comitiva formada pels advocats, el grup de suport i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; b) la jutgessa no ha comunicat l’anul·lació de l’ordre de crida i cerca fins al cap de 5 dies, tot i que el dia que no va voler rebre la comitiva ja en tenia constància i no els ho va comunicar, ni tan sols mitjançant la secretària judicial.

En el cas que la jutgessa no accepti aquesta proposta d’abstenció, es farà una recusació.
DOSSIER COMPLET AMB ELS ANNEXOS (PDF)

www.davidvilafranca.blogspot.com

Concentració de suport al David de la Fornal

2009-01-13T04:29:00.000-08:00

http://www.davidvilafranca.blogspot.com/

70 anys després continuem lluitant contra els seus hereus

2009-01-13T03:41:00.000-08:00

Fa setanta anys els tancs de l'exèrcit de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.L'Esquerra independentista commemorarà enguany aquells fets denunciant tant la repressió i dictadura feixistes com la reforma que va suposar mantenir el poder de les classes dominants i seguir negant els drets nacionals del poble català.
Dissabte 24 de gener:
16h. Trobada de colles de cultura popular
Homenatge als lluitadors antifeixistes
18h Manifestació Nacional
Acte polític i concert.
Al Passeig del Born de Barcelona.Organitza: Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència
70 anys després de l'entrada dels feixistes continuem lluitant contra els seus hereus
Fa setanta anys els tancs de l'exèrict de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.La guerra l'havien iniciada el 18 de juliol del 1936 un grup de militars colpistes amb el suport de la dreta i l'església catòlica, que veia que, en el context de la República, la classe obrera cada cop exigia més drets i canvis igualitaris més profunds, i que les nacions oprimides lluitaven per majors graus de llibertat. La dreta no es podia permetre que la situació es desbordés i perdre el control del poder.
La República havia arribat gràcies a anys de lluites i mobilitzacions. I les classes populars, davant de l'aixecament feixista, van respondre sense dubtar per defensar la República però, sobretot, per fer anar més enllà la lluita de classes, abolir els privilegis per construir una societat d'igualsi assolir les llibertats nacionals.A aquella lluita s'hi unirien fins a 35.000 joves vinguts de 54 nacions d'arreu del món, perquè la guerra d'aquí era també un front internacional de lluita contra el feixisme.La derrota va ser dolorosíssima. S'havien perdut desenes de milers de vides, i encara més esperances en la construcció d'un món d'iguals. El nostre país veia com la llibertat es tornava a allunyar. Com ja havia succeït el 1714, un 10% de la població catalana va haver de marxar a l'exili, i el país que es va quedar ho va fer silenciat pels fusells, la presó i la por. Començaven anys de repressió lingüística i intent de genocidi cultural dels Països Catalans.Però des de l'endemà de la derrota, les classes populars catalanes van començar a preparar la resistència: els que havien marxat van organitzar el maquis, des de dins també es començava a articular l'oposició, més endavant els obrers nascuts aquí i els que arribaven d'altres punts de la penínsulaorganitzaven les primeres vagues, i més tard les organitzacions comunistes i llibertàries combatrien als carrers contra la dictadura, una lluita que molts creien indisociable de la lluita contra el capitalisme. Malgrat 40 anys de dictadura i repressió, la resistència va aconseguir mantenir el país viu.Els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el 26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè la legalitat de Franco no s'ha trencat, i és que el 1979, enlloc de recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s'havia alçat el 1936, van decidir reformar l'herència franquista, però sense exigir cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans dels mateixos.I si ells són els hereus dels vencedors, nosaltres ho som dels centenars de milers d'homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d'aquelles i aquells que van organitzar les primeres comissions d'obrers clandestines al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es van enfrontar als manaments de l'església i a la moral retrògada, dels que van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van organitzar l'independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases buides.Nosaltres som els seus hereus. I com a hereus ens comprometem a mantenir el combat contra els qui administren l'herència que els van deixar ben fermada Felip V i Franco, i que no són més que gestors fidels del marc constitucional que segueix mantenint-ho tot lligat i ben lligat en benefici dels capitalistes i que continua negant les llibertats nacionals.

Ens comprometem a no defallir!

Encara hi ha combat!

Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència

http://www.300anys.cat/